El ple de Parlament Europeu ha reclamat la creació d’una taxa que gravi algunes importacions procedents de tercers països que siguin menys exigents en la lluita contra el canvi climàtic, amb el doble objectiu d’evitar la fugida d’empreses i d’impulsar l’ambició climàtica a escala global.
La resolució, que ha tirat endavant amb 444 vots a favor, 70 en contra i 181 abstencions, demana l’establiment d’un mecanisme d’ajust en frontera per emissions de carboni que sigui compatible amb les regles de l’Organització Mundial de Comerç (OMC). La Comissió Europea té previst presentar la seva proposta legislativa al respecte a la segona meitat de l’any.
Així, els eurodiputats han apuntat que fixar un preu a la importació de certs productes que provinguin de països on els objectius mediambientals no són “prou ambiciosos” generaria una competència “més justa” i incentivaria a altres jurisdiccions a “intensificar els seus esforços” per aconseguir els objectius de l’Acord de París.
A més, el text assenyala que la “creixent ambició” de la UE en la lluita contra el canvi climàtic no ha de provocar una “fugida de carboni ‘, és a dir, que hi hagi empreses que decideixin abandonar la UE i traslladar-se a altres països amb legislacions menys estrictes en matèria d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.
En tot cas, l’Eurocambra ha subratllat que el futur mecanisme d’ajust en frontera “ha de ser compatible amb les regles de l’OMC” i no ser una “eina per augmentar el proteccionisme”. El seu disseny ha d’estar pensat “exclusivament” per impulsar la consecució dels objectius climàtics i els ingressos que generi s’han de dedicar a accions pel clima i el Pacte Verd.
D’altra banda, els eurodiputats han proposat que aquesta taxa d’ajust per carboni s’enquadri en una estratègia industrial “més àmplia” i que abasti totes les importacions de productes i matèries primeres coberts pel sistema europeu de comerç d’emissions (ETS, per les seves sigles en anglès).
Per tant, quan es posi en marxa en 2023, i després d’una avaluació d’impacte, el mecanisme hauria d’incloure el parer del Parlament Europeu al sector elèctric i els sectors industrials amb gran consum d’energia, com el ciment, l’acer, l’alumini, el refinament de petroli, el paper, el vidre, els productes químics i els fertilitzants, que segueixen rebent importants drets d’emissió gratuïts i representen encara el 94% de les emissions industrials de la UE.
