L’estany de Montcortès mostra la petjada ecològica del clima durant els darrers 500 anys

Experts de la UB, el CSIC i la URV han aplicat tècniques com l’estudi de sediments de diversos indicadors d’oxigenació i estratificació per observar els canvis patits per l'aigua de l'estany pallarès al llarg dels segles

Estany de Montcortès

Estany de Montcortès | Universitat de Barcelona

La reducció de l’oxigen a les masses d’aigua és un problema mediambiental als llacs i embassaments de tot el món. Aquest fenòmen altera les condicions dels ecosistemes aquàtics continentals i sembla que està relacionat directament amb l’escalfament global, segons apunta un estudi publicat a la revista ‘Science of the Total Environment’ i dirigit per Teresa Vegas-Vilarrúbia, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de l’Aigua de la Universitat de Barcelona i Valentí Rull, de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera-CSIC. L’objectiu d’aquest treball era reconstruir la història climàtica dels darrers 500 anys amb el màxim de precisió possible. És per això que van centrar la seva activitat a l’estany de Montcortès (Pallars Sobirà), que es troba a poc més de 1.000 metres d’altitud i que és l’únic estany càstic -assentat sobre estrats de guix- que hi ha a les muntanyes catalanes. Montcortès, amb una àrea de 0,14 km2 i una fondària màxima de 30m, està integrat al Pla d’Espais d’Interès Natural de la Generalitat i a la Xarxa Natura 2000.

Nou comentari