Que les persones més riques de la Terra són les que més contaminen i les que més contribueixen al canvi climàtic no és, d’entrada, gens sorprenent. De fet, cadascú de nosaltres, com a residents en un país suposadament avançat, tenim un estil de vida molt més agressiu amb el planeta que la gran majoria del món. El gran problema, però, són els realment rics: segons informes fets durant els darrers anys per organismes com les Nacions Unides, l’1% de persones més riques del món són responsables del doble d’emissions de gasos d’efecte hivernacle que el 50% de persones més pobres. Això, però, només és una comparació entre què fa cadascú: en relació al total, entre 1990 i 2015 el 5% de persones més riques del món va ser responsable del 37% del creixement de les emissions.
Un nou informe, elaborat per la Comissió de Sostenibilitat de Cambridge per a l’Ajustament del Canvi en el Comportament, indica que cal aturar no només les persones que agafen avions massa sovint sinó també els conductors de vehicles com ara els SUV i que, a més, cal convèncer-los a tots ells que aïllin bé i controlin les emissions que generen les seves llars. Dit d’una altra manera: que puguin pagar la llum i el gas de tenir la casa calenta independentment del cost no vol dir que hagin de fer un consum energètic tan gran. A més, dirigint-se concretament al govern britànic però fent recomanacions que poden aplicar-se a tot arreu, demanen que es cobri un impost climàtic als vols segons la distància i la classe on voli cada passatger i que s’instauri un programa d’ajuts a les millores en eficiència energètica de les llars.
El canvi que necessitem ha de començar immediatament i, segons els responsables d’aquest informe, el millor lloc, el més senzill, és reduir l’excés de consum i de contaminació de les persones que poden pagar pràcticament qualsevol cosa. Especialment tenint en compte que, com hem vist, cadascun d’ells té milers de cops més impacte en el planeta que milers de persones pobres, amb els seus vols constants, les seves cases enormes i sempre climatitzades i els seus cotxes enormes tot i que són, precisament, els qui més es poden permetre reduir el seu consum elèctric aïllant bé les seves llars i, fins i tot, ser autosuficients instal·lant plaques solars o altres energies netes. També poden triar tenir el cotxe elèctric més modern i més eficient, no només perquè el poden pagar sinó perquè a més, sovint, es mouen per zones on la xarxa de recàrrega ja s’ha desplegat força.
Al cap i a la fi, tot i que frenar el canvi climàtic és certament un esforç i una responsabilitat col·lectiva, també és cert que alguns tenen més responsabilitat i més possibilitats de marcar la diferència que d’altres. L’informe, però, també recorda que aquests canvis no és fàcil que es produeixin sols i que, per tant, no cal només conscienciació sinó també incentius, ja sigui ajudant o beneficiant els qui facin passes cap a una vida més sostenible o, al contrari, penalitzant els qui no ho facin, tot i que deixen clar que els beneficis sempre són més agraïts i eficients que els càstigs.
