L’efecte hidra: la venjança de les espècies invasores

Investigadors americans troben que alguns d'aquests espècimens es reprodueixen més violentament després d'intentar exterminar-los, en especial els aquàtics

Espècie de cranc verd

Espècie de cranc verd | Cedida

Un estudi dirigit per la Universitat de California, Davis, ha observat que les espècies invasores en el punt de mira per ser exterminades totalment es recuperen amb força dels intents d’erradicació. Els investigadors han anomenat a aquesta sobrecompensació de la població en un curt termini de temps com “efecte hidra”, ja que es tracta d’un animal mitològic al qual cada cop que se li tallava un cap n’hi creixia un altre, semblant a com es multipliquen aquestes espècies quan se les “ataca”.

L’estudi, publicat a la revista PNAS, narra l’esforç i el fracàs per erradicar els crancs verds invasors d’un estuari de Califòrnia. Els crancs van créixer en nombre 30 vegades després d’haver-ne retirat aproximadament el 90%. L’estudi és la primera demostració experimental en un ecosistema costaner d’un augment de la població dramàtic en resposta a l’erradicació completa. Davant d’aquest fracàs els científics s’han aturat a reflexionar i aprendre de l’experiència per establir una nova estratègia per tractar amb aquests espècimens. La seva conclusió ha estat apostar per “l’erradicació funcional” i no per l’extermini total.

Grup de crancs verds

Grup de crancs verds | Cedida

“El món s’hauria de centrar menys en l’erradicació total i treballar cap a l’erradicació funcional”, ha sentenciat Edwin Grosholz, autor principal de l’estudi. Els autors consideren que aquest és un enfocament més eficaç per al maneig d’espècies invasores, en particular pel que fa a les espècies per a les quals és poc probable l’erradicació total.

En lloc d’un enfocament únic per a tots, aquest estudi posa de manifest la necessitat d’avaluar les possibles conseqüències no desitjades en seleccionar estratègies de gestió i adaptar-les al context particular i al resultat esperat“, va dir Greg Ruiz, coautor de l’estudi. Els contextos especialment favorables per optar per aquesta via són aquells on la població és prou baixa per protegir les espècies autòctones i les funcions dels ecosistemes sense arriscar una explosió de població de les espècies invasores, segons els investigadors. És a dir, podríem parlar de cerca un nou equilibri en l’ecosistema, assumint l’espècie invasora en ell.

Nou comentari