La indústria de l’automoció demana als governs que “es posin les piles” en l’electrificació. Patronals i organitzacions com Anfac, el Clúster de la Indústria de l’Automoció de Catalunya o de l’Energia Eficient recorden que l’Estat encara va “un pas enrere” en comparació amb França, Alemanya o el Regne Unit. Els representants valoren el pla d’incentius a la mobilitat sostenible Moves III, de 400 milions d’euros d’inici, com “un primer pas” però no “suficient”. Una de les peticions és desenvolupar més punts de recàrrega públics i reduir la burocràcia per instal·lar-los. Si no és així, dubten que s’assoleixi l’objectiu de tenir 100.000 carregadors en funcionament el 2023. El pla aprovat pel Consell de Ministres a mitjans d’abril inclou ajuts directes de fins a a 7.000€ en l’adquisició de turismes elèctrics si es desballesta un vehicle de més de set anys d’antiguitat. Si no es fa, poden arribar als 4.500€. Pel que fa als punts de recàrrega, les subvencions cobriran el 70% del cost de la instal·lació per a particulars i autònoms i entre un 30 i un 55% per a empreses. El programa tindrà continuïtat fins al 2023 i el pressupost es podrà ampliar a 800 milions d’euros si hi ha demanda.
Catalunya rebrà 65,6 milions d’euros d’aquest programa, que es dota amb fons Next Generation EU. Les associacions del sector tenen l’esperança que aquest programa presentat pel govern contribueixi a incrementar exponencialment les vendes. Per exemple, Anfac preveu que el Moves III faci créixer un 75% les vendes de vehicles electrificats, fins a les 70.000 unitats.
Manca de punts de recàrrega
SEAT, la companyia més important del sector a l’Estat, troba una “excel·lent i esperada notícia” aquest impuls als vehicles elèctrics i al desplegament d’infraestructura de recàrrega, “essencials” per al mercat local. Malgrat això, reclama “assegurar el llarg termini” facilitant la col·laboració entre empreses i exigint compromís a les institucions. La marca vincula les inversions de 5.000 milions d’euros en la transició al vehicle elèctric a un major impuls de l’electrificació a l’Estat. El president del comitè de l’empresa i membre del Consell Supervisor de Volkswagen, Matías Carnero, reclama, en declaracions a l’ACN “una inversió important i ràpida” en els punts de recàrrega “almenys en una primera fase”. “Després, els descomptes seran benvinguts, però ara mateix és clau tenir una bona xarxa de càrrega”, ha dit.
Hi ha un ball de xifres entre les del govern espanyol i les de diferents associacions, però es calcula que hi ha entre 4.000 i 10.000 punts d’accés públic, una quantitat “considerablement baixa” i un dels principals frens a la compra del vehicle elèctric, segons el gerent del Clúster de la Indústria de l’Automoció de Catalunya, Josep Nadal, que defineix el programa com “una primera etapa necessària”. Tot i això, afegeix que aquest impuls ha d’anar acompanyat “de la confiança de la ciutadania en l’aposta per aquest tipus de vehicle”.
Objectius difícils d’assolir
L’empresa líder dels carregadors elèctrics a l’Estat, Circontrol, comparteix la reflexió i afirma que el pla és “molt millor que el dels altres anys” tot i que “no serà suficient per arribar als objectius que hi ha pel 2023”. I és que el govern espanyol s’ha proposat aconseguir que d’aquí a dos anys “almenys” 250.000 vehicles elèctrics i 100.000 punts de recàrrega. “Hi ha d’haver més ajuts. Aquest és un primer pas que ajudarà, però falta molt més”, afirma la consellera delegada de Circontrol, Núria Comelles.
Els representants del sector veuen amb bons ulls els objectius marcats per l’executiu espanyol però avisen que cal assegurar que es compleixen. Anfac proposa que siguin “vinculants” i que es fixi un mecanisme de seguiment o un òrgan de governança que vigili que els plans s’estan complint. “Quan a un objectiu no l’acompanyen unes mesures no es pot portar a terme”, avisa la directora de Comunicació de la patronal, Noemí Navas. L’expert en mobilitat i membre del Clúster de l’Energia Eficient, Alejandro Valdovinos, també veu difícil assolir aquestes fites amb els programes iniciats, sobretot en el cas de les infraestructures de recàrrega. “És un gran pas endavant. A Barcelona i a l’àrea metropolitana sempre ens hem queixat que els plans Moves s’esgotaven en un mes i ara probablement no passarà”, ha dit el representant del Clúster.
Un pas més enrere que Europa
Malgrat això, Valdovinos afegeix que “dir que és positiu és més difícil” si comparem amb països com França, Alemanya o el Regne Unit, que han dedicat dues o tres vegades més pressupost a l’impuls de la mobilitat elèctrica. I aquests països no només han dedicat ajudes enguany sinó que fa tres o quatre exercicis que ho fan amb intensitat i acompanyades de campanyes de conscienciació, afegeix l’expert en mobilitat sostenible. Això explica que a l’Estat els cotxes elèctrics no arribin al 4% de les noves matriculacions, mentre que en aquests tres països se situen molt per sobre del 10%.
La mateixa idea comparteix la consellera delegada de Circontrol, que té clar que el mercat espanyol serà “un peix que es mossega la cua” mentre no s’incrementi la infraestructura de recàrrega. “Perquè la gent confiï i es vulgui comprar vehicles elèctrics hi ha d’haver una bona xarxa de recàrrega. Altres països han avançat molt més, però nosaltres encara anem un pas enrere”, afirma Comelles. Només Alemanya, Regne Unit, Països Baixos i França concentren el 75% d’aquesta infraestructura a Europa. Per afavorir la proliferació de carregadors, el sector també exigeix una reducció de la burocràcia per aconseguir una llicència de punt de recàrrega. Ara mateix, es triga entre 6 i 9 mesos a instal·lar una d’aquestes infraestructures de connexió, segons el Clúster de l’Energia Eficient.
El preu continua sent alt
L’altre element que complica l’adquisició d’un vehicle ‘zero emissions’ és el preu. “Els vehicles elèctrics ara mateix són cars de fabricar, només la caixa de bateries és un 30% del cost”, argumenta Josep Nadal, que recorda que la gran majoria d’aquestes bateries s’hauria d’importar d’Àsia. La predicció amb què treballa l’automoció és que aquest preu vagi baixant en la mesura que s’incrementin els volums de producció i es consolidin els ajuts del govern. Per aconseguir que passi, Valdovinos opina que caldrà allargar el temps de vigència dels ajuts, que ara s’ha fixat fins al 2023, almenys dos o tres anys més. “Hem d’aconseguir que el 2030 el percentatge de vehicles no sostenibles que es venguin sigui molt residual. Si no ho aconseguim en 10 anys, hi haurà entorns industrials i països que ens passaran per davant”, recorda l’expert en mobilitat sostenible.
Pel que al temps de càrrega i a l’eficàcia de les bateries, els experts es mostren convençuts que els avenços tecnològics han fet que els cotxes elèctrics siguin prou autònoms. “El temps de recàrrega depèn molt de la bateria i del cotxe. Amb un carregador de 100 kw carregarem 100 km en 10 minuts mentre que endollant el cotxe a un de lent pots trigar entre 6 i 10 hores”, explica la consellera delegada de Circontrol.
El sector ja està fent els deures
A banda de complir amb els objectius marcats per la Unió Europea, Valdovinos afegeix que incrementar l’electrificació del parc generarà oportunitats de mercat per un sector que genera més del 10% del producte interior brut català, que factura 23.800 milions d’euros i genera 143.000 llocs de treball directes i indirectes. “Necessitem que hi hagi empreses a Catalunya i a Espanya que siguin capdavanteres i punteres en aquestes noves tecnologies i això només s’assoleix si el teu propi país hi aposta molt”, ha dit. En aquest sentit, el CIAC assegura que el teixit industrial “ja està fent els deures” per transformar-se cap a la producció de models elèctrics, un repte per les empreses, ja que “el vehicle elèctric té menys components que el de combustió”. Tot i això, “es necessitarà més mà d’obra qualificada per acoblar-lo i arreglar-lo”, cosa que implicarà “actualitzar” la formació del personal. Un procés que el sector espera poder finançar amb els fons europeus, que s’han de sol·licitar a través d’un registre, que Nadal preveu que el govern espanyol obri a l’estiu. “Abans d’acabar l’any s’hauran llançat les primeres convocatòries”, assegura.
“Definitivament anem per bon camí. Tenim deures per fer i no els podem eludir perquè el 2021 serà un any amb reptes gairebé més importants que el 2020″, ha reblat el gerent del CIAC.
