Quan es vol fer el balanç de les reserves hídriques d’un territori, generalment s’utilitza l’anomenat any pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre l’inici de la tardor d’un any i el final de l’època estival de l’any següent.
L’any pluviomètric 2016-2017, que abasta el període comprès entre l’1 de setembre de 2016 i el 31 d’agost de 2017 s’ha de qualificar de forma molt generalitzada com a un any sec. A gairebé un 70% del territori el percentatge de la precipitació recollida en aquest període ha estat d’entre un 70% i un 90% respecte de la precipitació mitjana climàtica corresponent al període 1961-1990.
A un 26% del territori s’ha de qualificar d’any normal i només a un 4% de la superfície com a any plujós. Ha estat normal a part del Pirineu i Prepirineu, litoral Nord, a una àrea de Ponent i a punts de l’interior i prelitoral, amb l’excepció del sector més occidental de la Vall d’Aran i de l’Alta Ribagorça on també s’ha constatat dèficit pluviomètric. Només es pot considerar any plujós al sector de la serra del Port del Comte, del Cadí, zones altes del Ripollès i del Pallars Sobirà i del nord de la Ribagorça i de la Vall d’Aran.
En termes de conques hidrogràfiques, l’any pluviomètric 2016-2017 ha estat sec tant a les occidentals com a les orientals, essent només normal o lleugerament plujós a les capçaleres del Ter, Segre i Noguera Pallaresa.
Ha estat un any sec, però en general no d’entre els més secs. De les 19 estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic (SMC) integrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) que disposen de més de 20 anys de dades anuals representatives, el cas més extrem s’ha registrat a Benissanet (Ribera d’Ebre), on ha estat el 4t més sec de la sèrie.
Tardor, primavera i estiu secs a l’extrem sud del país
Pel que fa a l’evolució estacional de la precipitació al llarg de l’any pluviomètric, totes les estacions han presentat una distribució irregular de l’anomalia.
La tardor va ser irregular; plujosa al Pirineu, Prepirineu i sectors de Ponent, a punts del litoral i prelitoral Nord i Central, i seca a un terç del Principat, en especial a les Terres de l’Ebre, Ponent, Catalunya Central i punts del prelitoral, on els valors eren inferiors al 70% de la precipitació mitjana.
També l’hivern de 2016-2017 va mostrar irregularitat en la distribució de l’anomalia i es pot dir que va ser sec a pràcticament la meitat del territori. Les àrees amb un dèficit pluviomètric més important, inferior al 70%, van ser Ponent, Prepirineu Occidental i punts del litoral i prelitoral Central, i fins i tot a àmplies zones del Pallars Jussà i de la Noguera, inferior al 50%. En canvi, va ser plujós a bona part del Pirineu, al Prepirineu oriental, al litoral i prelitoral Nord i Sud i a punts del prelitoral Central, i fins i tot molt plujosa, amb anomalies superiors al 190% respecte de la mitjana climàtica) al massís del Port, al cap de Creus, a l’Alta Garrotxa i a l’extrem oriental del Prepirineu.
La primavera de 2017 va resultar seca a més de la meitat de Catalunya, normal a una tercera part i plujosa a la resta. Les àrees amb un dèficit pluviomètric més acusat es van situar a l’extrem nord-oriental i de nou al sud del país, on l’estació va ser particularment seca, una de les més seques de les darreres dècades, amb anomalies que no van arribar al 50% respecte de la precipitació mitjana. A l’estació d’Ulldecona – els Valentins, al Montsià, amb més de 20 anys de dades, va ser la primavera més seca de la seva sèrie. A les estacions de l’Ametlla del Mar i a l’Aldea, ambdues al Baix Ebre, va ser la segona primavera més seca de tota la sèrie.
L’estiu de 2017 de nou ha presentat molta irregularitat; ha estat sec a bona part de Catalunya, i fins i tot molt sec a punts del delta de l’Ebre, el Solsonès, Berguedà, Osona i nord de la costa Central. En canvi, les anomalies de precipitació positives s’han situat a punts de Ponent, com al sud del Segrià, i meitat nord de la Ribera d’Ebre i de la Terra Alta.
Un any nivós al Pirineu Oriental
Pel que fa a la neu, l’any pluviomètric 2016-2017 s’ha de considerar dels més nivosos al sector central i oriental del Pirineu, mentre que al sector occidental ha estat o pròxim a les mitjanes o només lleugerament superior.
La temporada de neu no va començar fins a finals de novembre amb les primeres nevades rellevants. L’hivern 2016-2017 va ser força nivós especialment als mesos de gener i febrer i sobretot al Pirineu oriental, on per exemple el gruix mitjà a l’EMA de Núria (1.971 m) va ser el rècord dels 13 hiverns que disposa la sèrie. També la primavera va resultar ser de les més nivoses al sector oriental i les acumulacions en aquest sector es van mantenir, en general, per sobre de la mitjana, fins que es van anar fonent al llarg del mes d’abril, com és habitual.
