L’Alt Pirineu i l’Aran fan més segures les sortides a la muntanya

La Comissió del Pla Interdepartamental i Intersectorial de Salut Pública d’Accidentabilitat crea una guia per a prescriptors i planifica 150 senyals de localització connectades amb el 112

Reunió de la Comissió

Reunió de la Comissió | Departament de Salut

Les excursions a la muntanya generen al voltant del 60% de tots els rescats que es fan a Catalunya cada any. Aquest és el punt de partida del treball de la Comissió d’Accidentabilitat en muntanya del Pla Interdepartamental i Intersectorial de Salut Pública a l’Alt Pirineu i Aran. El grup de treball ha presentat una proposta de guia perquè els col·lectius locals que tenen contacte directe amb les persones que visiten els territoris de muntanya ofereixin informacions adequades, completes i rigoroses per visitar aquests entorns amb seguretat. La guia ha d’aconseguir entre d’altres objectius que agents turístics del territori muntanyenc que no es dediquen específicament a la informació turística puguin donar orientacions adequades als visitants. La comissió també ha treballat per a la implantació d’una xarxa de 150 senyals del 112 geolocalitzades i amb cobertura telefònica garantida.

Els resultats s’han presentat avui en el transcurs de la reunió plenària del Consell Territorial de Salut Pública a l’Alt Pirineu i Aran que ha tingut lloc a Coll de Nargó i que ha comptat amb la participació, entre altres autoritats, del secretari de Salut Pública, Joan Guix. Guix ha destacat que “el 80% dels determinats socials de la salut estan fora del sistema sanitari” i que, “com des de Salut Pública el nostre objectiu és millorar la salut de la població, hem d’actuar no sobre el 20% que correspon al sistema de salut, sino sobre tot”. “Per aquest motiu treballem conjuntament en grups de treball amb tots els actors, és a dir, ajuntaments, consells comarcals, delegació del Govern, direccions territorials dels diferents departaments de la Generalitat, universitats, entre altres, ja que qualsevol política que faci una administració pot acabar tenint un impacte en la salut de les persones”, ha afegit Guix.

Per la seva banda, la delegada del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran, Maria Rosa Amorós, ha explicat que “en el si del Consell Territorial de Salut Pública a l’Alt Pirineu i Aran s’està treballant en tres comissions tècniques molt importants per al territori: una relacionada amb la gent gran, serveis de proximitat i les noves tecnologies; una altra de joves i addiccions; i l’altra en l’àmbit de la seguretat a la muntanya”.

El grup de treball de la Comissió d’Accidentabilitat en muntanya l’han integrat un nodrit equip de professionals procedents de diversos departaments de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida i els Consells Comarcals i ajuntaments de la zona, dels parcs naturals, les estacions d’esquí, Agents Rurals, Bombers, Mossos d’Esquadra i Protecció Civil. També s’hi han implicat experts de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, UGT, la Mancomunitat de Municipis per a la Promoció de l’esquí nòrdic, Marques de pastor i MéteoPirineus catalans. També ha comptat amb l’impuls de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) i l’Institut Cartogràfic i Geogràfic de Catalunya.

Els condicionants físics de la demarcació han marcat també els projectes de les altres dues comissions de l’Alt Pirineu i Aran: Envelliment i noves tecnologies i Alcohol, addiccions i joves. En el cas del grup de treball d’Envelliment i noves tecnologies, Envellir 2.0, es va plantejar l’objectiu d’identificar els serveis de proximitat com a motors de desenvolupament local per a les persones grans d’una demarcació que compta amb població escassa i envellida, en comparació amb la resta del país, i repartida en nuclis de població dispersos i amb les comunicacions físiques condicionades per l’entorn muntanyenc. Aquesta comissió tècnica ha dut a terme una enquesta sobre 222 individus de més de 65 anys per conèixer els hàbits d’ús de les noves tecnologies per part de la gent gran. Hi ha treballat tècnics de diversos departaments de la Generalitat, persones vinculades a la Diputació de Lleida, als Consells Comarcals de l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà i de l’Ajuntament de la Pobla de Segur. També membres dels Col·legis de Treball Social i d’Infermeres, de les Fundacions Hospital de Puigcerdà i ABD, de Gestió de Serveis Sanitaris, l’Institut Català de la Salut i de la Federació d’Entitats per a la Salut FeSalut.

La Comissió tècnica Alcohol, addiccions i joves, pel seu costat, ha treballat en la posta en comú de recursos i informació sobre joves i alcohol entre els agents del territori, i ha creat una eina de treball comuna per a tots els professionals. El resultat ha estat la creació de la xarxa “Joves i Salut a l’Alt Pirineu i Aran”, formada per un referent de cadascuna de les 6 comarques del territori. Ara esperen la incorporació de joves i d’adults responsables de menors i trobar finançament per dur a terme un estudi qualitatiu i quantitatiu dels consums d’oci al territori. Aquest grup de treball l’han integrat membres de diversos departaments de la Generalitat, l’IDAPA, els 6 Consells Comarcals i les oficines joves de referència, l’Ajuntament de Tremp, els Hospitals de Cerdanya i Comarcal del Pallars, el Servici Aranès de Benester e Salut, Antisida Lleida, Creu Roja Catalunya, el Projecte Home i la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida.

El Pla interdepartamental i intersectorial de salut pública de la Generalitat de Catalunya és una iniciativa alineada amb les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per impulsar la salut des de tots els àmbits de l’acció del Govern i la societat, és a dir “salut a totes les polítiques”. Fou aprovat pel Govern l’any 2014 i actualment se’n desenvolupa la segona fase (2017-2020), l’evolució de la qual ha portat a reforçar transversalment el plantejament intersectorial del programa i el seu arrelament als territoris. Es mantenen els objectius fundacionals d’incorporar el punt de vista de la salut com un dels eixos de totes les polítiques governamentals —des de la política d’Estat fins a la política municipal— i es proposen accions finalistes que serveixin per incrementar els anys en bona salut de la població de Catalunya.

Nou comentari