A dia d’avui, només una de cada deu persones del món viu en una ciutat que compleix els valors guia de qualitat de l’aire que estipula l’Organització Mundial de la Salut. Aquestes guies són més restrictives que la legislació europea actual, que compta amb valors límit o objectius que es van fixar a finals de la dècada dels noranta i que no han estat modificats des d’aleshores. Per tant, sembla clar que és necessari que els límits s’apropin als estàndards de qualitat de l’OMS, especialment pel que fa als contaminants que tenen més efectes en la mortalitat, com ara les partícules en suspensió. Aquests contaminants són responsables de gairebé 400.000 morts anuals a tota Europa, segons l’Agència Europea de Medi Ambient. A més, però, n’hi ha molts més com el diòxid de sofre, els òxids de nitrogen, el plom, el benzè, el monòxid de carboni, l’arsènic, el cadmi, el níquel, els benzopirens o l’ozó. Durant el darrer mig segle, el consum energètic per càpita ha augmentat un 60% i això ha causat que les emissions de CO2 es disparessin un 65%, en gran part a causa del major volum de vehicles a motor. En aquest sentit, el transport és aproximadament un terç de la despesa d’energia dels països de la Unió Europea i suposen més d’una cinquena part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
|
