L’aigua trobada a poca profunditat a Mart podria facilitar les futures missions humanes

Un equip de científics elabora un mapa buscant els llocs on seria més fàcil aterrar i trobar gel que pogués abastir els astronautes acabats d'arribar

El planeta Mart | xx

Un dels principals problemes dels plans per a futures missions a Mart són les limitacions del transport de subministraments que garanteixin l’anada, l’estada i la tornada dels astronautes. La quantitat de menjar i aigua necessaris que caldria dur fins al planeta roig, juntament amb la tripulació de la nau, suposa un repte molt important per als enginyers aeroespacials. Una de les opcions plantejades per aconseguir superar aquest impediment és l’enviament d’una altra nau, carregada de subministraments, que arribi a Mart abans que la missió principal. En un article a la revista ‘Geophysical Research Letters’, però, un equip d’experts de diverses universitats nord-americanes proposa una altra solució: aprofitar els recursos del mateix planeta com, per exemple, l’aigua glaçada que es troba a poca superfície i que podria ser extreta i utilitzada.

Les prospeccions fetes per les diverses missions que han visitat el planeta durant les darreres dècades han trobat aigua glaçada a la superfície del planeta mentre que les naus que l’han observat des de l’espai i han cartografiat Mart han detectat que, sota la superfície, també n’hi ha, i a molt poca profunditat. Tan poca, que es podria trobar fent servir només una pala. Amb el coneixement que es va acumulant sobre la superfície i el subsòl de Mart, seria possible trobar els millors punts del planeta per tal d’aconseguir aigua sense haver de transportar-la des de la Terra ni necessitar equipament especialitzat i que fossin, alhora, adients per al mòdul d’aterratge i per als astronautes quan en sortissin.

Un dels mapes que mostren la profunditat a què es troba el gel a Mart. En negre, regions on l'aterratge d'un mòdul seria impossible

Un dels mapes que mostren la profunditat a què es troba el gel a Mart. En negre, regions on l’aterratge d’un mòdul seria impossible | NASA / JPL – CalTech

De moment, segons l’estudi, les zones més septentrionals i australs de l’equador del planeta semblen les més adients, com també ho és l’hemisferi nord, amb menys accidents geogràfics i una atmosfera més densa que ajudaria al descens dels astronautes. Els experts afirmen que continuaran treballant en aquesta línia d’investigació per saber com canvien les condicions segons l’estació de l’any marcià i acumulant com més informació millor.

Nou comentari