Els resultats d’una nova investigació, publicada a la revista ‘Nature Geoscience’, revelen un problema a les glaceres de Grenlàndia que podria afegir-se a la pujada del nivell del mar: les concentracions de mercuri, un element tòxic, als rius i els fiords de la regió, són comparables als que hi ha als rius de les zones industrials de la Xina. Això no només podria suposar un problema greu per a la biodiversitat sinó, també, per als aliments, ja que Grenlàndia és un gran exportador de peix.
L’estudi va consistir inicialment, en la recollida i anàlisi de tres rius i dos fiords propers a la glacera continental de Grenlàndia per conèixer quina qualitat té la seva aigua i quins nutrients podrien aportar als ecosistemes costaners. Un dels elements que es va mesurar era el mercuri, però els resultats els van alarmar. Les concentracions habituals als rius són d’entre 1 i 10ng/l, una quantitat comparable a un gra de sal en una piscina olímpica. Allà, en canvi, van observar valors superiors a 150ng/l. A la farina clacial, a més, els sediments que fan que els rius glacials es vegin lletosos, els nivells superaven els 2000ng/l. Els científics no saben si aquests nivells es dissipen a mesura que s’allunyen de la glacera ni si aquest mercuri està entrant a la cadena tròfica, on podria concentrar-se encara més. Les preguntes, doncs, són moltes més que les respostes que volien obtenir.
En qualsevol cas, la preocupació està més que justificada, especialment en un gran exportador de productes marins i que, per tant, podria fer arribar aquest mercuri als nostres organismes. És un exemple claríssim de la realitat complicadíssima, i que caldria comprendre, de la fusió d’unes glaceres que ocupen el 10% de la superfície emergida de la Terra i que podrien afectar molts processos geoquímics essencials per als ecosistemes del nostre planeta. D’altra banda, el mateix origen d’aquest mercuri també és un factor que caldria estudiar i tenir molt en compte: prové de la Terra mateixa, no pas de la contaminació d’origen humà, i això podria afectar molt la gestió d’aquest element contaminant. Fins ara es pensava només en el que emetíem nosaltres. Que vinguin de la fusió de les glaceres, però, podria ser molt més difícil de controlar, si és que ho és.
