L’adaptació dels humans al canvi climàtic de fa 8.200 anys

Durant el Neolític, una caiguda sobtada de les temperatures ja va obligar els nostres avantpassats a modificar el seu comportament per tal de sobreviure

Excavacions a Çatalhöyük

Excavacions a Çatalhöyük | Mark Nesbitt (CC)

Una recerca liderada per la Universitat de Bristol, a Anglaterra, ha descobert proves que els primers grangers ja es van haver d’adaptar al canvi climàtic fa una 8.200 anys. Aquest estudi, que ha estat publicat a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’ ha fet servir com a objecte d’anàlisi la ciutat de Çatalhöyük, situada al sud de la península d’Anatòlia i que va existir entre el 7.500aC i el 5.700aC, durant el Neolític i l’Edat del Coure. Durant el moment d’apogeu del nucli, un canvi climàtic que ha estat documentat abundantment va provocar una caiguda sobtada de les temperatures a tot el món, a causa de l’alliberament d’una enorme quantitat de gel fos provinent d’un llac d’aigua dolça de grans dimensions al nord del què avui dia és el Canadà. Davant d’aquest refredament del planeta, els habitants de Çatalhöyük, com la resta d’humans, van haver de modificar la seva conducta per tenir més possibilitats de sobreviure.

Quan van examinar els ossos d’animals que s’havien trobat al jaciment, els científics van observar que, poc després de l’esdeveniment climàtic, els pastors de la ciutat van començar a criar ovelles i cabres en comptes de bestiar boví, el més habitual fins aleshores, perquè els ovins són més resistents a la sequera. L’estudi d’aquests ossos, d’altra banda, també els va donar una idea de quines eren les seves pràctiques a l’hora d’alimentar-se dels animals: l’augment del nombre de marques als ossos durant el període de refredament global indica que, a causa de l’escassedat de menjar, els pobladors de la ciutat van aprofitar al màxim tota la carn que tenien a la seva diposició.

Les restes de greix animal d’algunes olles trobades a les ruïnes també va resultar altament interessant perquè, per primera vegada, s’hi van poder veure proves del canvi en el clima en la composició dels isòtops del greix. La proporció d’àtoms d’hidrogen i de deuteri a les restes de la cuina de l’època té una relació directa amb el nivell de precipitacions que hi va haver durant la vida dels animals, i els canvis en aquesta proporció també són un indicador de variacions climàtiques. Fins ara, aquest tipus d’informació sempre s’havia obtingut dels sediments dels oceans o dels llacs, és la primera vegada que l’estudi de restes de greix animal en olles ancestrals es fa servir per esbrinar la variabilitat de les precipitacions. Aquesta nova forma de conèixer característiques del clima d’un lloc determinat obre una nova porta per a conèixer amb més exactitud les condicions de vida de les cultures ancestrals com, per exemple, les de Çatalhöyük, on a causa d’un esdeveniment que va tenir lloc a l’altra punta del planeta es van haver d’enfrontar a temperatures més baixes i a estius més secs, afectant la seva agricultura i la seva ramaderia.

Nou comentari