La relació s’ha fet a causa que la ingesta per càpita de productes derivats del blat s’ha mantingut constant les últimes dècades, tot i que la concentració de gliadina –grup de proteïnes que intervenen en la formació del gluten– ha crescut: aproximadament 1,5 quilograms més per any, ha informat el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) en un comunicat. El director de la investigació, membre del CREAF i del CSIC, Josep Peñuelas, ha puntualitzat que no s’ha fet un estudi mèdic, “sinó que s’avisa d’una nova conseqüència”.
La relació que s’ha identificat “no implica l’existència d’una única causa directa” i ha obert la possibilitat que poden influir altres factors, tot i que l’excessiva fertilització és important. En aquest sentit, ha indicat que l’aplicació de nitrogen “té efectes molt rellevants sobre els microorganismes i el funcionament de la terra”, i que amb aquest treball s’ha afegit un altre sobre la salut.
L’aplicació de fertilitzants nitrogenats en els conreus de tot el món s’ha incrementat, segons dades presentades en l’última Conferència Internacional de la Iniciativa de Nitrogen, que han recollit que entre 2000 i 2013 van pujar un 33%.
La Fundació de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura ha recalcat que entre 2014 i 2018 hi va haver un ús freqüent d’aquest element per millorar el rendiment de la terra i que va ser habitual a tot el món, encara que amb diferències, havent-hi majors registres en Àsia oriental i el sud i Amèrica Llatina, mentre que a l’Europa occidental va disminuir un 1,5%.
El blat és actualment el cultiu més plantat i continua sent el gra alimentari més important per als humans, malgrat que s’ha disminuït el consum d’aliments derivats en alguns països, com als Estats Units; i la farina utilitzada com a additiu ha provocat un augment de la ingesta anual per càpita d’aquest cereal, el 1970 era de 4,1 quilograms i el 2000 de 5,4.
Les intoleràncies i les malalties al·lèrgiques, entre les quals es troba la celiaquia, afecta aproximadament a l’1% de la població en general d’Europa i els Estats Units, encara que amb diferències, ja que a Suècia i Finlàndia és d’entre un 2 i 3% i a Alemanya del 0,2%.
