La supervivència de les dones després de patir una mort sobtada cardíaca és pràcticament la meitat de la registrada en els homes. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi elaborat pel Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM), en col·laboració amb diverses institucions mèdiques i acadèmiques catalanes. La investigació, publicada recentment a la revista científica Resuscitation Plus, va analitzar 639 casos de mort sobtada cardíaca registrats entre 2014 i 2017 dins del Registre D’aturades Cardíaques i Mort Sobtada de Catalunya (RAIMCAT), dels quals 191 corresponien a dones.
Els resultats mostren una supervivència del 4,2% en les dones davant del 9,9% en els homes, a més de diferències en l’edat dels pacients, els ritmes cardíacs inicials i les causes de la parada. La investigació demostra que la mort sobtada cardíaca no és una patologia homogènia entre la població i que el sexe determina significativament tant la probabilitat de supervivència com el perfil clínic dels pacients.
Segons els investigadors, aquestes diferències biològiques i assistencials condicionen la prevenció, el diagnòstic i el tractament d’urgència. “La mort sobtada cardíaca no es manifesta igual en dones i homes. Entendre aquestes diferències és essencial per adaptar les estratègies preventives, els protocols assistencials i incrementar les possibilitats de supervivència”, subratlla el doctor Youcef Azeli, investigador principal de l’estudi al SEM.
Un perfil clínic i assistencial diferenciat
L’estudi ha analitzat de forma detallada 639 casos de mort sobtada cardíaca extrahospitalària atesos a Catalunya entre els anys 2014 i 2017, dels quals 191 corresponien a dones (un 29,9% del total) i 448 a homes. Més enllà de la xifra de mortalitat, el treball posa de manifest diferències crucials en la manifestació i l’atenció de l’aturada cardíaca segons el sexe. D’una banda, les dones presenten en menor mesura ritmes cardíacs considerats “desfibril·lables” –aquells en què està indicat aplicar una descàrrega elèctrica amb un desfibril·lador extern per restablir el pols–.
En concret, tan sols un 21% de les dones afectades presentaven aquest tipus de ritme quan van arribar els equips d’emergència, una xifra que contrasta amb el 36% registrat en el cas dels homes. D’altra banda, la investigació revela que les dones van rebre menys intents de reanimació cardiopulmonar. Aquesta diferència assistencial està directament vinculada al tipus de ritme inicial detectat i a la percepció clínica durant la valoració immediata de l’episodi. Així mateix, l’estudi constata desavinences significatives en l’edat en què es produeix la parada, els factors desencadenants i els antecedents clínics previs entre tots dos sexes.
Seguiment cardiovascular i medicació psicotròpica
Els autors de la recerca emfasitzen que la incorporació de la perspectiva de génere en les patologies cardiològiques agudes és urgent i indispensable per dissenyar estratègies diagnòstiques i terapèutiques més eficaces. En aquest sentit, la investigació subratlla la importància d’efectuar un seguiment cardiovascular més rigorós mitjançant electrocardiogrames de control, especialment per avaluar l’anomenat “interval QT”.
L’estudi fa un advertiment especial sobre les dones en tractament amb fàrmacs psicotròpics, especialment quan aquests es combinen amb el consum d’alcohol, un factor de risc que pot desencadenar l’aturada cardíaca sobtada. Amb aquests resultats, el SEM i les institucions col·laboradores fan una crida a adequar la pràctica clínica i la formació dels equips de salut per identificar d’una manera més precoç i precisa els símptomes atípics de les malalties cardíaca en les dones.
