Associació Hàbitats publica els resultats obtinguts durant les dues campanyes d’inspecció de rius del 2016. Prop de 3000 persones han participat en el Projecte Rius, recollint dades de 176 trams de riu de 16 conques de Catalunya. Seguint la tendència dels últims anys, s’observa com la qualitat dels rius ha millorat però no al ritme esperat. Així com anys endarrere la millora era exponencial, actualment, no es veu un canvi significatiu.
L’Informe RiusCat 2016 arriba a una sèrie de conclusions de diferent naturalesa. L’anàlisi social revela que, com cada any un dels reptes del projecte és superar les xifres de participació de l’any anterior, i en aquest sentit aquesta nova edició finalitza amb aquest objectiu assolit.
Durant el 2016 han participat prop de 3000 persones voluntàries, organitzades en 160 grups de diferents perfils socials, realitzant 280 inspeccions repartides en dues campanyes anuals (primavera i tardor). De la mateixa manera que l’any anterior, les sortides formatives s’han descentralitzat per tal d’arribar al conjunt del territori català, més de 200 persones van assistir a les set sessions formatives que es van realitzar durant tot l’any, obtenint com a resultat 33 nous grups d’inspecció. Cal destacar, la importància dels mitjans digitals propis gràcies als quals s’han pogut aconseguir aquests resultats.
A nivell ambiental, un any més, les conques amb més participació han estat la del Llobregat i la del Besòs. Aquest any el cabal ha esdevingut un element clau en el procés d’inspecció, la campanya de tardor es va veure afectada per la sequera estival retardant les inspeccions per la manca d’aigua. Això ha tingut com a conseqüència que el 44% dels trams analitzats en aquesta campanya presentessin un cabal més baix de l’habitual.
Continuant en la mateix línia, pel que fa a les alteracions destacades les principals protagonistes segueixen sent les deixalles d’origen higiènic sobretot la presència de tovalloletes les quals, tot i que són biodegradables, perduren durant força temps en el medi.
En l’anàlisi fisicoquímic les dades obtingudes es troben dins de la normalitat, no obstant destacar que s’han detectat dos trams amb un pH fora del rang normal i al voltant d’un 3% i 4% (primavera i tardor respectivament) dels trams han presentat concentracions de nitrats de més de 40 mg/l. La qualitat biològica, determinada per l’índex de macroinvertebrats, revela que la tardor ha estat també especialment dolenta. Els voluntaris i voluntàries han fet 3585 citacions de diferents espècies animals i vegetals, 394 de les quals han estat espècies al·lòctones.
Econòmicament es continua trencant amb la tendència dels anys anteriors, on el finançament públic va ser escàs. Aquest any 2016 Projecte Rius ha comptat amb un pressupost de 34.017€, el 84% del qual prové dels fons públics, destinats a les diferents despeses requerides.
Projecte Rius
El Projecte Rius és una iniciativa d’Associació Hàbitats, una entitat sense afany de lucre que des del 1997 treballa per apropar les persones al medi natural i al patrimoni cultural que s’hi vincula. El projecte té com a objectiu estimular la participació activa de la societat en la conservació i millora dels rius.
Està integrat per 3 línies de treball. La principal línia és la inspecció de rius, l’anàlisi d’una sèrie de paràmetres que permeten establir l’estat de salut d’un tram de riu. Aquesta tasca la desenvolupen grups de voluntaris distribuïts arreu del territori.
La segona línia de treball suposa la maduresa dels grups d’inspecció i es correspon amb l’adopció de rius.
La tercera línia de treball complementa les anteriors i consisteix en desenvolupar activitats educatives centrades en el coneixement i conservació dels ecosistemes fluvials.
La inspecció de rius
Els grups de voluntaris analitzen el tram de riu dos cops l’any, a la primavera i a la tardor, i prenen una sèrie de mesures que s’estructuren en tres grans blocs:
ï L’anàlisi hidromorfològica: té en compte l’estat de conservació de l’hàbitat fluvial en conjunt, és a dir, se centra en la constitució, alteracions i impactes del riu i de l’entorn.
ï L’anàlisi fisicoquímica: estudia les concentracions de diverses substàncies presents en l’aigua, així com el pH, les propietats organolèptiques i la temperatura.
ï L’anàlisi biològica: pren com a referència l’índex de macroinvertebrats aquàtics, organismes vius que en funció de la seva presència i abundància permeten establir la qualitat de l’hàbitat. També s’observa la presència d’espècies de flora i fauna.
El grups de voluntaris anoten els resultats obtinguts a la fitxa de camp i, posteriorment, fan arribar les dades a l’equip tècnic del Projecte Rius a través del formulari en línia.
Amb els resultats obtinguts per part de cada grup s’elabora l’Informe RiusCat, que cada any visualitza l’estat de salut dels rius i rieres de Catalunya. Aquest informe és de gran valor, no només per la importància i representativitat de les dades recollides, sinó per la manera com s’elabora, a partir de la xarxa de voluntariat ambiental més gran de Catalunya.
