La majoria de la població encara no sap quines són les mesures més útils contra el canvi climàtic

En general es pensa que són reciclar, consumir energies renovables i canviar el cotxe dièsel per un d'elèctric però no és així

Aquest dijous, 22 d’abril, se celebra el Dia de la Terra arreu del món, una data que cada vegada és més important perquè el nostre planeta cada dia pateix més els efectes d’un canvi climàtic que ja no és només un núvol de tempesta a l’horitzó. Les temperatures atípiques, els huracans i les grans tempestes són les seves conseqüències més palpables però fins i tot la pandèmia de Covid-19, tot i que no tan directament amb el canvi climàtic, està íntimament relacionada amb l’ús que fem de la Terra i dels seus recursos. Tot i que les nostres accions individuals, a més de les col·lectives i les dels grans actors econòmics, són molt importants per reduir l’abast del canvi climàtic, el cert és que els ciutadans no saben quines són les mesures que redueixen més la seva empremta mediambiental. Això, si més no, és el que indica l’estudi Global Advisor elaborat per Ipsos, una de les empreses d’investigació de mercats i d’opinió més importants del món.

Analitzant les dades obtingudes de més de 21.000 persones de 30 països diferents, l’informe d’Ipsos afirma que, tot i que els ciutadans estan molt preocupats pel canvi climàtic i se senten molt segurs sobre què hi poden fer, hi ha percepcions errònies molt esteses i, en els aspectes concrets, un gran desconeixement. Així, si el 69% dels enquestats consideren que saben quines mesures cal prendre per combatre el canvi climàtic a nivell individual –una xifra que puja al 71% a l’estat espanyol–, les respostes sobre quines són mostren que la immensa majoria de persones s’equivoquen. A nivell global, reciclar va ser l’opció més escollida (59%) seguida de comprar energia de fonts renovables (49%) i substituir el cotxe dièsel per un d’elèctric o híbrid (41%). Tot i que aquestes mesures són efectives, sens dubte, no són les que tenen un impacte més gran. En realitat, les opcions que redueixen emissions de manera més eficaç són tenir un fill menys, no tenir cotxe i evitar els vols de llarga distància, mesures que només van ser triades per l’11%, el 17% i el 21% dels enquestats, respectivament. L’estudi no conté dades desagregades per a Catalunya però, si ens fixem en les de l’estat espanyol, veiem com el 67% de la població situa el reciclatge com una de les accions més eficients, un 58% tria la compra d’energia renovable i un 45% fer el pas al vehicle elèctric o híbrid. Reduir el número de fills, en canvi, va ser la tria de només un 5% dels enquestats.

Cedida

A més d’aquestes mesures més evidents, entre les respostes a l’estudi d’Ipsos hi havia tot un ventall d’accions individuals. Entre elles, van tenir molt èxit fer servir menys envasos (52%) i comprar menys articles o més duradors (46%) que, tot que tenen un cert efecte, no són a la llista de les més eficients segons els estudis internacionals. En canvi millorar l’eficiència de la llar, que és la sisena mesura més eficient de les 30 avaluades, només la va triar un 35% dels enquestats. Aquí, però, les dades mostren un coneixement molt més gran de la població europea respecte la de la resta del món.

Els efectes del canvi climàtic

Les migracions, presents al llarg de la història, darrerament no han parat de generar notícies impactants sobre els milions i milions de persones que decideixen abandonar el seu país. Aquest fenomen també ha estat inclòs en l’estudi, preguntant si creien que les raons d’aquests moviments eren els conflictes –guerres, criminalitat, repressió– o bé les conseqüències del clima o d’esdeveniments meteorològics extrems –huracans, tempestes, inundacions–. Gairebé la meitat dels enquestats (43%) va assenyalar el conflicte com a causa principal mentre un 32% va responsabilitzar-ne el clima. Una nou error de percepció ja que, de fet, el clima i la meteorologia van motivar el 67% dels desplaçaments de població durant els primers sis mesos de 2020.

Inundacions a Hanoi, al Vietnam, l'any 2008  | Wikimedia Commons
Inundacions a Hanoi, al Vietnam, l’any 2008 | Wikimedia Commons

Canviar de dieta per millorar el medi ambient

Els estudis deixen força clar, finalment, que una dieta vegetariana té menys impacte en el planeta que una basada en lactis i carn, encara que els productes siguin de proximitat. La percepció de la població, però, continua sent diferent, ja que la dieta vegetariana només és triada per un 20% dels enquestats mentre que un 57%, a nivell global, s’inclina pels productes locals però mantenint una alimentació variada. A l’Estat, els qui consideren que la dieta vegetariana és millor que els productes de proximitat per reduir les emissions és només un 14%. Això és, molt probablement, pel desconeixement sobre el diòxid de carboni que emet l’elaboració d’una hamburguesa, per exemple: quan es pregunta a quants quilòmetres de conducció en cotxe equival, el 86% admet que no ho sap mentre que la mitjana de la resposta és de 43km. La dada real, en canvi, es mou entre els 38 i els 110km segons l’eficiència del vehicle.

Nou comentari