La immunitat cel·lular protegeix les persones que no generen anticossos d’una Covid-19 greu

Entre el 2% i el 17% de les persones que passen la Covid-19 no generen anticossos. Per entendre com combaten el virus aquestes persones, l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa ha comparat la resposta immunitària dels qui superen la covid-19 amb l’ajuda d’anticossos amb la d’aquelles que passen la malaltia sense produir-ne. Amb mostres recollides a l’Hospital Germans Trias i Pujol, IrsiCaixa ha demostrat que les cèl·lules T del sistema immunitari són molt eficaces, ja que amb poques n’hi ha prou per evitar la severitat de la malaltia. Els resultats de l’article, compartit en obert al repositori bioRxiv, destaquen la importància d’aquest tipus d’immunitat per combatre la Covid i podran servir de guia per incloure-la en futures vacunes. Tant la immunitat cel·lular com la humoral, protagonitzades per les cèl·lules T i els anticossos, respectivament, són respostes molt específiques contra els patògens. En el cas de la Covid-19, però, el més comú és avaluar la resposta immunitària del pacient en funció dels anticossos i no a partir de la resposta cel·lular.

“Això pot generar confusió en les persones a qui no es troba anticossos contra el SARS-CoV-2 tot i haver estat vacunades o haver passat la covid-19”, assenyala Julia García-Prado, investigadora principal a IrsiCaixa -centre impulsat per la Fundació La Caixa i el Departament de Salut–i directora científica de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP). “Gràcies a aquest estudi podem dir que aquestes persones són capaces de protegir-se de la severitat de la malaltia sense necessitat d’anticossos”, afegeix. En l’estudi, s’han fet servir mostres d’un grup de pacients que ha passat la covid-19 amb diferents graus de severitat i que, en tots els casos, la infecció ha estat confirmada per un resultat positiu de la prova PCR. Dins d’aquest grup s’ha analitzat la resposta cel·lular de 31 persones amb anticossos i 16 persones que no n’han generat, ni durant la infecció aguda ni mesos després. En comparar-les, l’equip investigador ha observat que els dos perfils de persones tenen una resposta cel·lular capaç de detectar les cèl·lules infectades pel coronavirus. No obstant això, en absència d’anticossos, s’observa un major nombre de cèl·lules capaces de reconèixer diferents parts del virus, en concret, la proteïna de l’espícula (Spike en anglès) i la nucleocàpsida.

Coronavirus  | Flickr
Coronavirus | Flickr

El cos té cèl·lules T de reserva que, quan entren en contacte amb el virus, passen per un procés de maduració que els permet detectar i matar les cèl·lules infectades. “En les persones sense anticossos contra el SARS-CoV-2 veiem menys quantitat de cèl·lules madures”, explica Athina Kilpeläinen, investigadora postdoctoral a IrsiCaixa i primera autora de l’article. “Sembla que aquestes persones necessitarien poques cèl·lules per combatre el virus. Podríem dir que, en aquest cas, la qualitat de la resposta immunitària passa per davant de la quantitat”, exposa. Aquesta resposta ràpida i eficaç permetria que el sistema immunitari recuperi ràpidament l’estat de repòs. “Si el cos es manté permanentment en estat d’alarma, el sistema immunitari pot esgotar-se i pot provocar un excés d’inflamació perjudicial per al pacient, com observem en els casos de persones hospitalitzades per covid-19”, detalla Kilpeläinen. En aquest sentit, l’estudi apunta que aquesta resposta cel·lular ràpida i controlada podria ser per la memòria immunològica generada contra antigues infeccions causades per virus similars al SARS-CoV-2, com el del refredat comú.

Inclusió de la immunitat cel·lular en el disseny de noves teràpies contra la covid-19

L’estudi evidencia el paper de la immunitat cel·lular en la protecció contra la covid-19 i, per tant, la importància de considerar aquesta branca de la immunologia a l’hora de dissenyar vacunes i immunoteràpies. “Els resultats són essencials per desenvolupar eines clíniques per al seguiment de la immunitat cel·lular en persones que no generen anticossos tot i haver passat la infecció o haver estat vacunades. També ens ajuden a identificar components essencials que cal considerar de cara a una segona generació de vacunes contra el SARS-CoV-2”, remarca García-Prado. Un tret destacable de la immunitat cel·lular és que es dirigeix a qualsevol de les proteïnes del virus, incloses les que estan a l’interior del SARS-CoV-2. “Les proteïnes internes varien menys i això remarca la utilitat de la immunitat cel·lular a l’hora de controlar les noves variants del SARSCoV-2”, conclou García-Prado.

Nou comentari