La geoenginyeria solar consisteix a llançar aerosols a l’atmosfera perquè reflecteixin la llum del sol i, així, impedir que escalfin encara més la Terra. Tot i que no és una eina miraculosa per acabar amb el canvi climàtic, se la considera una de les opcions a valorar a l’hora d’abordar el problema i està sent estudiada a fons. Tot i això, un dels aspectes menys coneguts és l’efecte que podria tenir en els ecosistemes del món i, també, en l’agricultura. Un estudi col·laboratiu de diverses universitats i institucions del món, publicat a la revista ‘Nature Food’, revela que la geoenginyeria solar podria ser sorprenentment efectiva a l’hora d’alleujar els efectes del canvi climàtic en els cultius, mostrant-ne la utilitat en un dels grans reptes de futur de tota la Humanitat: l’alimentació en un món amb una població creixent i on les sequeres i inundacions cada cop més freqüents poden causar crisis sense precedents.
Els investigadors van analitzar tres formes diferents de geoenginyeria solar: la injecció d’aerosols a l’estratosfera, l’augment de la brillantor dels núvols i l’aprimament dels cirrus; i quin impacte tindrien en la producció mundial de blat de moro, canya de sucre, blat, arròs, soja i cotó en un escenari en què no es produís cap reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. En aquest cas, la manera més adient de protegir les collites seria reduir la temperatura de la superfície, i tots tres mètodes tenen un efecte molt important en aquest sentit. Els estudis fets fins ara indicaven que una baixada de les temperatures amb injecció d’aerosols podria reduir les precipitacions, però no van tenir en compte un dels factors més importants en la transpiració i la productivitat dels cultius, la humitat. Excepte en el cas de l’aprimament dels cirrus, la geoenginyeria solar faria pujar la humitat relativa, alleujant l’estrès hídric de les plantes i fent que el canvi en les precipitacions tingués un efecte molt limitat.
Els científics van comparar els efectes en la productivitat agrícola de la geoenginyeria solar i de la reducció d’emissions. Tot i que aquestes darreres tenen molts beneficis pel que fa al refredament i l’augment de la humitat, aquest es redueix respecte la geoenginyeria per la reducció de la fertilització per CO2, que fa que la productivitat sigui més petita. L’estudi destaca la necessitat de combinar la reducció d’emissions amb altres eines, com un augment de la fertilització amb nitrogen i canvis en els usos del sòl, perquè els efectes del canvi climàtic no es poden resoldre només d’una manera. Fins i tot si eliminem les emissions, el canvi climàtic ja ha començat, i caldran estratègies locals d’adaptació en molts àmbits si volem que la producció mundial d’aliments no se’n ressenti.
