La factura de la llum a l’Estat espanyol és de les més cares d’Europa. Però no sempre ha estat així, en només una dècada, el cost del servei per al consumidor s’ha disparat un 80%, uns 400 euros anuals més que el 2005. I per si no fos prou, el ministre d’Energia, Álvaro Nadal, ha vaticinat que els consumidors acabaran el 2017 pagant 100 euros més de mitjana en el rebut de la llum que el 2016.
D’entrada, descodificar el rebut de la llum no és tasca fàcil. Hi apareixen diversos conceptes, que fan gairebé impossible que el client pugui saber quant pagarà exactament a final de mes. Per una banda hi ha els impostos –un 21% d’IVA i un 4,864% de l’impost especial sobre l’electricitat-, que suposen aproximadament un 26% de l’import total. El client també afronta el pagament pel consum i per la potència contractada, que equival aproximadament al 33% de la factura, i un tercer capítol, el dels costos regulats o peatges, que, com els impostos, queden en mans de l’executiu espanyol i que suposen el 41% del rebut.
Qui infla la factura?
En un moment de màxima crispació social pel preu disparat de la factura energètica, tothom busca culpables immediats, però no hi ha una sola raó que expliqui l’encariment d’un bé tan bàsic. Anem a pams. Quina responsabilitat tenen les empreses distribuïdores d’energia en els increments de la factura? “Les empreses no tenen marge per abaixar el preu d’aquest 33% de la factura, perquè els ve absolutament tot marcat. La prova és que les noves companyies que han entrat al mercat liberalitzat han introduït el mateix preu exactament, amb alguna oferta puntual. Perquè el mercat majorista supera àmbit d’un estat i forma part del mercat econòmic interior de la UE, i per tant, les regle són europees en aquest capítol”, assenyala a El Món Jordi Dolader, enginyer industrial i consultor energètic. De fet, no hi ha grans variacions en el preu de l’energia abans d’impostos a tot Europa.
