La diabetis duplica el risc de preeclàmpsia en embarassos de bessons

Un estudi de l'Hospital del Mar apunta que si es desenvolupa diabetis gestacional l'increment del risc és menor

Les dones embarassades de bessons que pateixen diabetis o desenvolupen diabetis gestacional tenen un risc més alt de patir preeclàmpsia, una complicació de l’embaràs caracteritzada per la hipertensió. Aquesta complicació pot derivar en problemes de sagnat o en el desenvolupament fetal i pot portar a avançar el part. Un estudi elaborat per metges dels serveis d’Endocrinologia i Nutrició i Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital del Mar conclou que el risc és del 15,66% en aquelles dones que tenien diabetis abans de l’embaràs, més del doble del risc que entre aquelles que no pateixen aquesta patologia, on el risc és del 7,55%. En el cas de desenvolupar diabetis gestacional, l’increment és menor i el risc se situa en l’11,39%.

Els investigadors han analitzat les dades dels 760.209 parts registrats a Catalunya entre el 2006 i el 2015, dels quals, 15.956 van ser de bessons. Això suposa un increment del 27% en aquest període, de l’1,75% al 2,22% del total en el percentatge d’aquests embarassos. Aquest increment es deu, en gran part, als tractaments de fecundació in vitro, així com a una edat més elevada de les mares (33,7 anys de mitjana davant els 31,4 dels embarassos simples). En aquesta dècada, la prevalença de la diabetis gestacional entre les dones embarassades de bessons va passar del 6% el 2006, al 8,5% el 2015, mentre la de la diabetis preexistent es va mantenir estable.

El cap de la secció del Servei d’Endocrinologia i Nutrició i signant del treball, el doctor Albert Goday, explica que fins ara s’havia estudiat l’epidemiologia de la diabetis mellitus tipus 1 “però no la gestacional i l’estudi permet concloure que aquesta també s’ha incrementat. Aquesta és clarament més alta en embarassos gemel·lars, amb una prevalença del 6,8% respecte als embarassos simples, en els quals es dona en el 4,8% de les dones.

Risc de part prematur

Tant a la diabetis preexistent com a la gestacional, el risc de part prematur és més elevat que quan la mare no pateix diabetis, del 70% respecte del 50%. També hi ha més possibilitats que el nadó sigui més gran del que li correspondria en un determinat moment de la gestació, que arriba al 21%, davant l’11,6% dels embarassos en els quals la mare no presenta aquesta patologia. En canvi, el risc de cesària, que ja és elevat en els embarassos gemel·lars, no es veu afectat en aquests casos. Tot i això, l’increment dels riscos derivats del fet que la mare pateixi diabetis va ser menor en el període estudiat en relació als embarassos simples. “A les gestacions gemel·lars, tots els riscos que afegeix la diabetis, nadons més grans, més cesàries, més parts preterme, estan atenuats respecte als parts simples”, assegura el signant del treball i metge adjunt del Servei d’Endocrinologia i Nutrició, el doctor David Benaiges. Afegeix que això es pot deure al fet que hi pot haver una sobre atenció cap a les dones que esperen dues criatures, a que elles mateixes ja tinguin consciència que s’han de cuidar més i a que el metge també ho faci. “Les conclusions són semblants a les de les gestacions úniques pel que fa a l’augment de la prevalença de la diabetis gestacional al llarg dels anys d’estudi, però, malgrat això, en els bessons no s’ha observat un increment en les complicacions com podria esperar-se donat el risc obstètric”, apunta el cap del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia, el doctor Toni Payà.

Nou comentari