La matèria blanca és un component clau del cablejat del cervell i la seva alteració s’ha relacionat ambproblemes de processament d’emocions i habilitats de pensament. L’estudi, realitzat en col·laboració amb Universitat de Glasgow sobre 3.000 persones, el més gran del seu tipus fins avui, posa llum sobre la biologia de la depressió i podria ajudar en la cerca d’un millor diagnòstic i tractament.
Els científics de la Universitat d’Edimburg van utilitzar una tècnica d’avantguarda coneguda com a imatges amb tensor de difusió per mapejar l’estructura de la substància blanca. L’estudi va revelar que una part de la matèria blanca s’havia reduït en les persones que havien reportat símptomes indicatius d’una depressió. Els mateixos canvis no es van observar en persones que no tenien aquests símptomes. La depressió és la principal causa mundial de discapacitat, i afecta al voltant d’una cinquena part dels adults del Regne Unit durant tota la vida. Els símptomes inclouen estat d’ànim baix, esgotament i sentiments de buit.
Els experts asseguren que el gran nombre de persones incloses en la mostra (3.461) garanteixen que els resultats de l’estudi són molt consistents. Els participants van ser escollits del UK Biobank, un registre nacional de recerca amb dades de salut disponibles de 500.000 voluntaris.
L’estudi forma part d’una iniciativa de Wellcome Trust, ‘Stratifying Resilience and Depression Longitudinally (STRADL)’, que té com a objectiu classificar subtipus de depressió i identificar factors de risc. Heather Whalley, investigadora principal de la Divisió de Psiquiatria de la Universitat d’Edimburg, explica que “aquest estudi utilitza dades de la mostra individual més gran publicada fins avui i demostra que les persones amb depressió tenen canvis en el cablejat de la matèria blanca del seu cervell”.
“Hi ha una necessitat urgent de proporcionar tractament per a la depressió i una millor comprensió dels mecanismes ens donarà una millor oportunitat de desenvolupar nous i més eficaços mètodes de tractament”, afegeix. Els propers passos de la recerca estaran encaminats a mirar com l’absència de canvis en el cervell es relaciona amb una millor protecció contra el malestar i el mal humor.
