El canvi climàtic està afectant els krill, els petits crustacis, semblants a les gambes, que habiten l’oceà Antàrtic en grans quantitats i que formen una part essencial de la dieta de peixos, balenes, pingüins, foques i aus marines.
L’escalfament global està fent que les poblacions de krill s’estiguin desplaçant cada vegada més al sud, en direcció al pol i, si aquest moviment continua, podria tenir efectes molt negatius per als ecosistemes antàrtics de què forma part directa o indirectament, ja que una alteració d’aquestes característiques a la base mateixa de la piràmide alimentària de l’Antàrtic podria alterar la resta de la cadena. De fet, algunes espècies de pingüins i foques ja podrien estar començant a tenir dificultats per aconseguir prou krill com per mantenir la mida de les seves poblacions.
Tot plegat és l’objecte d’un estudi publicat a la revista ‘Nature Climate Change’ i que, després d’estudiar les poblacions de krill al mar de Scotia i la Península Antàrtica, on els krill són més abundants, conclou que durant els darrers 40 anys no només s’ha vist reduït el seu número sinó que, a més, la zona que ocupen també s’ha encongit. Això fa que els animals que se’ls mengin hagin de competir molt més intensament per l’aliment. Les dades sobre les poblacions de krill a la Península Antàrtica es remunten a fa pràcticament un segle ja que, tot i que al principi es registraven les captures per entendre quins efectes tenia la caça de balenes en les seves poblacions, es va continuar fent fins l’actualitat.
Segons el treball, el canvi en les poblacions de krill va començar a finals de la dècada dels 80, coincidint amb una oscil·lació climàtica coneguda com el Mode Anular del Sud i que descriu un canvi en el patró de zones de pressió dominants a tot l’hemisferi excepte als tròpics.
El canvi del mode, a finals dels 80, va provocar un temps més càlid, nuvolat i ventós i, per tant, molt menys gel marí a les zones on, fins aleshores, hi havia més krill. Aquests crustacis, precisament, passen la seva etapa larval alimentant-se d’algues que viuen sota la capa de gel i, per tant, el retrocés d’aquest té un impacte molt gran i els pot obligar a retirar-se seguint-lo.
Això és precisament el que va passar: el centre de la distribució de krill s’ha desplaçat 440 quilòmetres en direcció a l’Antàrtida, cosa que podria iniciar una reacció en cadena sobre la qual, precisament, es va publicar un article científic fa pocs dies, analitzant quin podia ser el futur de la fauna antàrtica.
