Demà dimarts serà un dia històric. El Tribunal Europeu de Drets Humans es pronunciarà sobre els primers casos de justícia climàtica a Europa. L’any 2020 van arribar el tres primer litigis que denuncien la inacció per part dels governs per combatre el canvi climàtic. La institució europea ha donat la màxima prioritat a aquests casos, ja que quan el TEDH es pronunciï sobre els casos es podrà establir una jurisprudència sobre com l’exercici de determinats drets humans es veuen afectats pels danys que es produeixen al clima i la responsabilitat que tenen els governs sobre això.
Actualment, el TEDH només s’havia pronunciat sobre casos molt concrets de danys al medi ambient com poden ser l’exposició a materials tòxics i la responsabilitat que tenen els estats en l’abocament de residus. Malgrat això encara no s’ha pronunciat sobre la responsabilitat dels estats a l’hora de prendre mesures per “assolir els objectius de reducció de gasos d’efecte hivernacle”.
El Conveni Europeu de Drets Humans no consagra cap dret al medi ambient, i per això el TEDH ha escollit aquests tres casos per poder posicionar-se.
Tres casos pioners
El TEDH els considera representatius per marcar jurisprudència. Però quins són? El primer d’ells és el cas d’unes dones suïsses de més de 65 anys -anomenades ‘KlimaSeniorinnen‘- que han denunciat l’estat suís per no protegir els seus drets i respecte a la vida i la vida familiar, (que podem trobar als articles 2 i 8 de la Convenció Europea de Drets Humans). Segons explica aquest grup de dones, cal “introduir una legislació adequada” i “mesures suficients i apropiades per assolir els objectius en la lluita contra el canvi climàtic”.
Un altre cas és el d’uns joves portuguesos que s’han personat en contra d’una vintena d’estats, entre els quals trobem l’Estat espanyol, i que els acusen de ser els responsables de les “onades de calor i incendis forestals” que venen provocats per l’escalfament global i “impacten les seves vides, el seu benestar, la salut mental i les seves llars”.
El darrer d’aquests tres casos és una demanada contra França per part d’un eurodiputat i exalcalde que veu en risc el seu poble per l’augment del nivell del mar.
El Center for International Environmental Law espera que les sentències d’aquests tres casos estableixin una jurisprudència “sobre com s’interpreta la legislació dels drets humans per protegir els ciutadans de la crisi climàtica als 46 estats membres del Consell d’Europa”.
