Jorge Olcina: “Les nits tropicals s’han quadruplicat al Mediterrani”

El catedràtic de la Universitat d'Alacant considera que ha s'han normalitzat alguns dels efectes del canvi climàtic i que cal que ens hi adaptem com més ràpidament millor

El catedràtic de la Universitat d'Alacant, Jorge Olcina

El catedràtic de la Universitat d’Alacant, Jorge Olcina | iambiente

“No s’ha de vendre el canvi climàtic amb una imatge catastrofista”, comenta Jorge Olcina. El catedràtic de la Universitat d’Alacant presenta ‘Climes i temps del País Valencià’. un llibre coescrit amb Enrique Moltó i on repassen les evidències científiques sobre el nou període de transició que viu el Mediterrani. Segons les dades que tenen, les nits tropicals, fins i tot equatorianes, ja formen part de la quotidianitat. “Estem en un procés d’adaptació, de mitjà a llarg termini, que la gent no veu. No és un canvi radical però, si no actuem ja, els canvis seran més evidents el 2040. És un risc silenció però constant”, alerta. D’aquí el seu propòsit de posar al dia tot el que s’ha investigat durant els darrers anys al País Valencià. De la mateixa manera que es va actualitzar la llei, conclou, la intenció del llibre és fer propostes d’actuació “perquè l’Administració s’ha de posar en marxa. Ja no tenim gaire marge per desenvolupar polítiques d’adaptació al canvi climàtic”.

Al llibre es recorden dades de què Olcina pensa que no s’és conscient, com que al País Valencià “coincideixen en molt pocs quilòmetres alguns dels indrets més secs d’Europa amb altres dels més plujosos d’Espanya”. Només calen cent quilòmetres, els que hi ha de Pego a Sant Miquel de les Salines per “trobar una zona amb una mitjana de mil litres a l’any i una altra que en té menys de dos-cents cinquanta”. I si es busca la comparació entre la costa i l’interior, “tenim climes de muntanya mediterrània amb la serra ibèrica de Castelló o València i la bètica nostra, amb subtropicals de la part sud de la costa d’Alacant”. La definició de subtropical no és en va. “Un dels efectes de l’escalfament global que està sent més evident a la zona mediterrània és que el mar és molt càlid”, assenyala. I es remet a les proves: “durant les últimes tres dècades la temperatura ha pujat un grau i mig, que és molt en l’aigua de mar. Aquest canvi té les seves conseqüències. “Les nits d’estiu són molt caloroses a tota la línia de la costa perquè si el mar és a 26 o 27ºC, el matalàs d’aire no pot baixar. I des de finals dels 70 fins l’actualitat, les nits tropicals en què el termòmetre ha superat els 20ºC s’han quadruplicat. Així, si fa tres o quatre dècades aquestes temperatures s’assolien deu o quinze nits, actualment “no baixem de setanta. És com si tinguessim dos mesos i mig seguits amb termòmetres que no baixen dels 20ºC”.

Les nits sense dormir a causa de la calor han augmentat molt durant les darreres dècades | Cedida

La calor a les nits d’estiu no es queda en aquesta situuació, hi ha un grau superior. “Hema arribat ja a que moltes d’aquestes nits tropicals, com se les anomena acadèmicament, el termòmetre no baixa dels 25ºC. I aquí apareix un concepte nou, el de la nit equatorial. A la nostra zona mediterrània hi ha nits de juliol i agost que són d’aquest clima”. I és una realitat que ha anat creixent de l’any 2000 fins ara “i des de 2015 ja estem parlant d’entre deu i quinze nits”. Qualsevol que hagi intentat dormir una d’aquestes nits ho sap: “aquesta temperatura alta i amb humitat genera una falta de comfort climàtic. L’augment d’aquesta incomoditat és una evidència manifesta”. Aquestes dues proves del canvi climàtic són els exemples que es poden notar més fàcilment. “Perquè quan dius que la temperatura mitjana ha pujat, la gent no ho sent. Ara, que de nit no pots dormir com feies fa vint o trenta anys, sí”, apunta el catedràtic.

El següent aspecte que es tracta és el canvi del cicle de les pluges. “No s’ha produit una reducció dràstica de pluges perquè la mitjana està més o menys igual. Com també es manté que hi ha èpoques més plujoses i altres més de sequera. El que ha canviat són dues coses: en l’estacionalitat de les pluges, plou una mica menys a la primavera i ho fa una mica més a la tardor”. Això té conseqüències destacades, “la pluja de primavera és fonamental per al camp i per guardar reserves per a l’estiu. Si la tendència continua, tindrem un problema de cara a la planificació hidrològica”. Per a Olcina, seria necessari “tenir clar que no plourà tant a l’hivern i la primavera, que és el problema”. Però si les pluges al darrer quadrimestre augmenten, quin és el problema? Aquestes pluges solen ser més torrencials, cosa que significa que són “molt poc aprofitables perquè de moment el nostre territori no està preparat per a fer-ho”.

Això duu a una de les voluntats del llibre, assumir que cal canviar el plantejament per encara el nou panorama. “Hi ha un capítol que hem anomenat ‘Quan el cel s’enfada’ amb els fenòmens estranys que hi ha en allò que normalment es veu com un clima molt suau i dolç”. Els models d’escalfament i canvi climàtic indiquen que una atmosfera més càlida és més moguda. Si ja tenim extrems, aquests creixen”. Això es tradueix en què apareixen més sovint: “Cauen de forma més intensa. En menys minuts, les tempestes concentren la mateixa quantitat d’aigua”. Més aigua en menys temps vol dir problemes a moltes ciutats del País Valencià. “Moltes no estan preparades per a assumir-ho. El llibre inclou una sèrie de recomanacions perquè ajuntaments i Generalitat comencin a dissenyar polítiques d’ordenació del territori que tinguin en compte tot això”. Un exemple és que, a les ciutats del litoral, tots els col·lectors haurien d’estar adaptats a aquesta realitat, “si no, cada dos per tres tindrem problemes d’inundacions”.

Benidorm (Alacant) | Wikimedia Commons

A més del risc d’inundació n’hi ha altres que s’estan sumant i es reflecteixen a llibre: temporals marítims més freqüents amb efectes a la costa; tornados que ja arriben terra endins, com van veure a Gandia o el Baix Segura. Onades de calor que es presenten amb més freqüència i que obliguen a tenir en compte els protocols sanitaris perquè afecten gent gran i nens. El repàs d’aquest panorama li fa plantejar com afecta a l’economia. “Al País Valencià, el turisme de sol i platja es veurà beneficiat perquè la temporada turística s’allargarà. Tot i que és cert que al centre de l’estiu la incomoditat climàtica pot ser menys favorable perquè vingui gent. Tot i això, poden venir al juny o al setembre i l’octubre. Cal que el sector s’ho comenci a plantejar”. Si aquest es pot considerar un efecte beneficiós, a altres sectors, com l’agrari, cal revisar-ho. “Als cultius de secà, si no se’ls garanteix un mínim de rec poden passar-ho malament i reduir la producció”, indica. I en el regadiu, “en un ambient més càlid i amb humitat caldrà veure quins són els cultius més adaptats”. Olcina conclou, tornant al motiu inicial del llibre, que “ara estem en el procés de plantejar-ho”.

Article publicat a iambiente.

Nou comentari