Per primera vegada des de 1986, els baleners japonesos tornaran al mar per caçar balenes i vendre’n la carn, en contra de l’opinió pública i dels governs de la majoria de països del món. Tot i que el país asiàtic continuava capturant aquests animals -sota el pretext de la recerca científica-, ara s’ha retirat de la Comissió Balenera Internacional (en anglès, IWC) i, aquest mes de juliol, la primera flota comercial en més de trenta anys començarà les seves activitats.
A causa de les grans caceres de balenes dels segles XIX i XX, aquests grans mamífers marins van estar a punt d’extingir-se, i a partir dels anys seixanta la situació es va fer tan evident que, el 1986, tots els països de la IWC van establir una moratòria perquè les seves poblacions es recuperessin. Tot i que els defensors del medi ambient van estar contents, els països amb més tradició balenera, com el Japó, Noruega i Islàndia, van donar per fet que la moratòria seria temporal, mentre s’establien quotes sostenibles.
A la pràctica, però, es va convertir en una prohibició gairebé permanent. Les úniques excepcions de la moratòria són les cacera de subsistència d’alguns pobles indígenes i la duta a terme amb finalitats científiques, una escletxa que el Japó ha fet servir per matar centenars de balenes malgrat la prohibició.
La carn d’aquests animals, suposadament morts per a la recerca, sovint ha acabat sent venuda. Finalment, la negativa de la IWC a establir quotes de cacera sostenible va fer que el Japó abandonés l’òrgan el 2018, una sortida que es farà efectiva aquest dilluns, primer de juliol, quan es començaran a emetre permisos de caça.
Després de tants anys de moratòria, la indústria balenera japonesa ha quedat reduida a unes 300 persones i mitja dotzena de vaixells que, a partir d’ara, podran caçar balenes a les aigües territorials del país i a la seva Zona Econòmica Exclusiva.
Així doncs, les expedicions “científiques” a l’Antàrtida s’acabaran i, en teoria, es limitaran a les seves dotze milles d’aigües costaneres perquè, fora d’aquí, el país està subjecte a la Convenció de les Nacions Unides de la Llei del Mar. La sortida de la IWC, però, fa dubtar de si compliran l’article 65, que diu que els Estats han de cooperar per a la conservació de les balenes “treballant a través de les organitzacions internacionals adients”.
De moment, les autoritats permetran caçar tres espècies de balena: minke, rorquals de Bryde i rorquals boreals . Les dues primeres no estan amenaçades d’extinció i la tercera, que es considera “en perill”, està creixent en població. Així doncs, sembla que les activitats baleneres del Japó seran reduïdes i, a més, la demanda de carn d’aquests animals ha anat baixant fins arribar al punt que, si el retorn a la cacera no fa recuperar el mercat, la indústria balenera podria estar sentenciada. Malgrat això, l’oposició s’ha fet sentir a tot el món.
