Un equip de científics nord-americans, ha trobat una instantània increïble dels efectes de l’impacte de l’asteroide que va causar l’extinció dels dinosaures: un jaciment fòssil a Dakota del Nord que conté les restes de peixos i arbres que, de sobte, van rebre una pluja de roca i vidre i, a més, van patir els efectes d’una gran pujada del nivell del mar. Segons explica la Universitat de California – Berkeley a la seva pàgina web, dos paleontòlegs de la institució, juntament amb Robert DePalma, del Museu d’Història Natural de Palm Beach, i altres col·legues de la Universitat de Kansas, van excavar un indret anomenat Tanis i van descobrir-hi aquesta escena congelada en el temps i que, probablement, va tenir lloc entre uns minuts i un parell d’hores després que l’asteroide impactés contra el nostre planeta.
Fa 65 milions d’anys, un objecte d’uns 12 quilòmetres de diàmetre va caure a la zona que ara coneixem com el golf de Mèxic. Tot i que la teoria que el golf mateix és el cràter d’impacte continua generant una forta controvèrsia, el fet és que, en col·lisionar contra la Terra, milers de milions de tones de roca fosa i evaporada van sortir disparades cap a l’aire, viatjant milers de quilòmetres, en un dels impactes meteòrics més grans que es coneixen de la història del nostre planeta. L’indret on s’ha trobat el jaciment va ser, doncs, un dels llocs on tot aquest material va tornar a caure, arrassant-ho tot. Els peixos fossilitzats que s’hi han trobat tenen restes d’aquesta pluja de roca a les ganyes, d’haver-les respirat després que caiguessin a l’aigua. També hi ha partícules atrapades en ambre i, per la manera com estan distribuïdes les restes, sembla que el nivell de l’aigua va pujar enormement en molt poca estona.
Malgrat que un impacte meteòric d’aquestes característiques devia generar un tsunami d’unes proporcions inimaginables, una onada així hauria trigat moltes hores a recórrer els 3.000 quilòmetres que separen el golf de Mèxic de Dakota del Nord fins i tot si, com es pensa, hi havia una entrada de mar força gran cap a l’interior del que actualment són els Estats Units. Els científics, doncs, pensen que la pujada del nivell de l’aigua va ser causat no pas per un tsunami sinó per l’ona de xoc sísmica de l’impacte, equivalent a un terratrèmol de magnitud 10 o 11, que hauria fet tremolar tot el planeta. Aquest tipus de fenomen, conegut com a seixa -com les rissagues del port de Ciutadella, a Menorca-, hauria arrossegat tot el que va trobar i, en baixar, va deixar la curiosa distribució de restes que s’ha trobat ara, amb peixos d’aigua dolça, vertebrats terrestres, arbres, ammonites i altres criatures marines tots junts terra endins.
Aquest descobriment suposa, segurament, la confirmació de la teoria de l’impacte d’un asteroide com a explicació a l’extinció del Cretaci Superior. Fins ara, no haver trobat les restes d’una gran mortaldat permetia continuar qüestionant-se si va ser així. Tot i que aquestes restes no contenen fòssils de cap dinosaure, ara els investigadors pensen que és només cosa de temps trobar-los.
5 
