L’antic Egipte va ser una de les grans civilitzacions del món antic. Es calcula que la seva història s’estén al llarg de més de tres mil·lennis i és considerada com un dels bressols de la civilització. Des de fa dècades els humans exploren les restes de l’antic Egipte intentant desengranar tots els misteris i completar la informació que es té; i un d’aquests exemples és la Missió Arqueològica d’Oxirrinc, expedició que lidera l’Institut del Pròxim Orient Antic de la Universitat de Barcelona (IPOA, UB). Durant el novembre i desembre de 2024, en el transcurs de les excavacions, els investigadors han descobert unes restes úniques que fan que els arqueòlegs puguin eixamplar i aprofundir els coneixements sobre la societat egípcia, les pràctiques funeràries, la vida religiosa i l’activitat monàstica de l’antic Egipte.
La Missió Arqueològica d’Oxirrinc ha estat dirigida per les doctores Esther Pons i Maite Mascort, i institucions com el Ministeri de Cultura, la Universitat de Barcelona, la Fundació Palarq, la Societat Catalana d’Egiptologia i AIXA Serveis Arqueològics han ofert el seu suport.
Els descobriments més destacats de la Missió Arqueològica d’Oxirrinc
La Missió Arqueològica d’Oxirrinc guanya importància gràcies a les troballes que els investigadors n’han pogut extreure. Entre els descobriments més destacats hi ha més d’una cinquantena de mòmies del període ptolemaic -entre el 323 aC i el 30 aC– de les quals tretze tenien llengües d’or a la boca; un símbol que a l’antic Egipte suposava la preparació per a fer el viatge al més-enllà.
A més de les mòmies i les llengües i ungles d’or els arqueòlegs també han pogut recuperar una munió d’objectes amb un gran valor arqueològic. Entre els objectes trobats hi ha un escarabeu d’or -un amulet de vida i poder, amb forma d’escarabat piloter que representava al sol naixent, i era símbol de la resurrecció-, amulets amb figures de divinitats i una terracota del déu Harpòcrates (el déu del silenci).
Les excavacions arqueològiques també han pogut mostrar l’estructura d’un sepulcre d’època ptolemaica que contenia unes tres-centes mòmies. Aquest sepulcre, format per tres cambres funeràries i un sostre de volta, sobresurt per les parets decorades amb escenes i textos que representen els rituals funeraris i les deïtats egípcies. Cal destacar que aquesta missió arqueològica també ha permès reactivar les excavacions del monestir copte de Sant Ciríac, un monestir cristià que data dels segles V i VII. La basílica de Sant Ciríac és de grans dimensions i compta amb decoracions en sicòmor. La reactivació d’aquestes excavacions podrà oferir més detalls de com es va estendre la paraula de crist, l’avenç del cristianisme i com es va desenvolupar el moviment monàstic a Egipte durant els primers segles del cristianisme.
