El Laboratori Nacional d’Energia Renovable dels Estats Units (NREL, per les seves sigles en anglès) calcula que instal·lant plaques fotovoltaiques surants als més de 24.000 dipòsits d’aigua que hi ha al país podria cobrir, aproximadament, el 10% de les seves necessitats energètiques. Els seus càlculs, que han estat publicats a la revista ‘Environmental Science & Technology’, suposa un altre argument a favor d’aquesta forma d’explotació de l’energia solar i del potencial enorme que pot tenir per a la producció d’energia arreu del món.
Tot i que els Estats Units van ser els primers, fa 10 anys, a demostrar la possibilitat d’instal·lar cèl·lules fotovoltaiques surants, la idea no va tenir gaire acceptació. A gran part del món, tot i la disponibilitat d’aquesta tecnologia, es va continuar planificant la construcció d’instal·lacions solars a grans superfícies de terra. En alguns països, però, com ara el Japó, el sistema ha fet molta més fortuna. El país nipó, de fet, té 56 de les 70 instal·lacions flotants més grans del món. Això es deu a que, mentre als Estats Units aquests sistemes eren una opció, al Japó era una necessitat per la manca d’espai.
L’estudi del NREL calcula que els Estats Units podrien estalviar-se d’ocupar 2,1 milions d’hectàrees de Terra amb cèl·lules solars si ho fessin amb el sistema flotant que, a més, té altres beneficis per als dipòsits d’aigua, com per exemple limitar tant l’evaporació d’aigua com el creixement d’algues a la superfície. A nivell econòmic, a més, també comença a resultar una opció interessant. Amb la caiguda dels preus de les cèl·lules solars, el sòl és una part cada vegada més important del pressupost de creació d’una instal·lació fotovoltaica i, per tant, aprofitar espais com ara la superfície de l’aigua pot començar a ser una opció molt més atractiva.
4 
