L’Aula Magna de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, ha estat, una vegada més, escenari de la Jornada Ambiental organitzada per la institució i Família Torres. En aquesta vuitena edició, les conferències i debats s’han centrat en el paper de la fiscalitat, especialment dels impostos, com a eina per accelerar la descarbonització de l’economia i assolir uns objectius que són essencials si volem evitar un futur que podria arribar a ser catastròfic. Els experts participants en la jornada han abordat aquest tema amb una conclusió força clara, que aquesta via no és l’única en què caldrar fer èmfasi però sí que és molt important en aquest procés.
Des del punt de vista de la política “des de dins”, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha afirmat, durant la ponència inaugural, que cal afrontar “l’emergència climàtica” –sense eufemismes– i que des del Govern de Catalunya s’està fent de manera global, no només des del seu departament. Les mesures fiscals, però, com l’impost a les emissions de turismes i vehicles comercials i també a algunes activitats industrials, estan topant amb molta oposició, especialment la dels governs espanyols, amb recursos al Tribunal Constitucional que han frenat el desplegament de moltes d’aquestes mesures. Calvet, que ha qualificat de “pionera” la declaració d’emergència climàtica de la Generalitat, ha afirmat la seva voluntat d’aconseguir, a través d’aquests impostos, més recursos per al fons climàtic i per al fons de protecció de la natura, contribuïnt per totes dues bandes a la transició energètica, l’economia baixa en carboni i l’adaptació als efectes del canvi climàtic.
Els impostos en sí, com ha dit el meteoròleg Albert Barniol, presentador de l’acte, són una de les “motivacions externes” que ajuden a prendre consciència del problema a què ens enfrontem, especialment per la seva capacitat dissuasòria. En aquest mateix sentit, la ponència de la vicerectora de la UB, Marta Vilalta, s’ha centrat en l’explicació teòrica de la fiscalitat, la econòmica d’un govern, les seves aplicacions pràctiques i fins a quin grau funcionen. Vilalta ha afirmat que els impostos serveixen per “assumir els costos col·lectius de l’economia” i que, en el cas dels ambientals, i com ha dit Calvet, no només són dissuasoris sinó que aporten recursos per a les polítiques públiques. El seu pes actual, però, és molt petit, malgrat el seu potencial com a una de les solucions per atacar el problema. En aquesta línia, i coincidint amb altres conferenciants, ha remarcat que cal actuar i que una ciutadania informada hauria de demanar comptes als governs i pressionar-los perquè prenguin mesures de manera immediata.
El catedràtic d’Economia Ambiental de la Universitat Lliure d’Amsterdam (Holanda), Jeroen Van Der Bergh, ha estat encara més contundent en declarar que només un impost al carboni pot aturar el canvi climàtic. La implementació de polítiques que vagin en el sentit d’assolir els objectius de l’Acord de París de 2015 depenen, per a ell, de que la pressió de la ciutadania superi la por que generen les grans empreses, que pressionen en sentit contrari per protegir els seus interessos. Reduir moltíssim les emissions és l’única via possible d’assegurar-nos un futur, com ha posat de manifest, també, la intervenció d’una portaveu del moviment Fridays for Future, els estudiants que protesten contra la inacció respecte el canvi climàtic. En aquest mateix sentit, Van Der Bergh ha reclamat estratègies globals per evitar tant aquesta por a l’impacte econòmic com a la deslocalització de les activitats on les polítiques siguin menys restrictives, desviant les emissions sense reduir-les.
Posar un preu al diòxid de carboni, fomentar les tecnologies netes –cada cop més rendibles– i accelerar el ritme de la substitució energètica, començant per electrificar l’economia, és imprescindible per a Emilio de las Heras, autor del bloc Canvi Climàtic i Economia del diari ‘Expansión’. La fiscalitat actual, ha dit, és “dolenta, absurda i incoherent”, i cal un gran acord per, de manera progressiva per evitar un daltabaix econòmic, reduir la demanda de tecnologies i serveis bruts de manera progressiva, per l’encariment del seu preu. Aplicar aquests impostos al carboni i fer-los funcionar, però, és complicat, tal com ha explicat el canadenc Dave Sawyer, economista en cap de l’Institut pel Clima i el Creixement Net del seu país. Destacant el paper de la coordinació entre el govern federal i els dels diversos estats canadencs a l’hora d’establir objectius i polítiques adaptades a les necessitats de cada lloc, ha marcat el camí a seguir.
