Imatges aèries i adob: una combinació més sostenible per les vinyes de Freixenet

L'empresa catalana és la primera de l'estat en fer servir aquests nou sistema

Freixenet ha impulsat conjuntament amb dues empreses del sector un nou sistema d’adob que des de fa una setmana està posant en marxa a les seves vinyes del Penedès.

Un nou sistema a través d’imatges aèries que té beneficis econòmics, productius i mediabientals, perquè permet detrminar amb molta precisió quina és la quantitat d’adob que necessita pràcticament cada planta.

El responsable de vinya de Freixenet, Salvador Escoda, ha explicat en declaracions a MónPlaneta, que els fertilitzant s’han usat sempre per aportar nutrients al sòl.

Tradicionalment el pagès els havia utilitzat a ull en funció de com veia les plantes. I ho feia amb fems o adobs sòlid.

Aquest sistema tradicional no tenia una base tècnica i no es podia quantificar, ni la necessitat de cada planta ni la quantitat d’adob necessari.

Un temps després, i aquests és encara el sistema que es fa servir la majoria de les vegades a la vinya, es van començar a fer anàlisis de sòl. Amb diverses mostres s’analitzàvem quines eren les necessitats de nutrients.

Ara bé, encara que es prenguessin moltes mostres el marge d’error encara era alt. “En un mateix terreny hi pot haver zones en les quals el sòl sigui més pobre o d’altres que acumulin més aigua i per tant més nutrients” explicava Escoda.

Amb aquest sistema es decidia una quantitat de fertilitzant per tot el terreny però, clar, deia Escoda “és com si es planteja un menú estàndard per un grup de població, sense tenir en compte si un és alt o prima o gras o si fa esport o no en fa. No seria eficient i podria ser que algú no rebés prou nutrients i algú altre en excés”.

Ara però, el nou sistema és molt precís, de forma variable i pràcticament per cada planta.

Es prenen imatges aèries el mes de juny, que és quan la vinya expressa la seva màxima vegetació amb avionetes, drons o per satel·lit i en funció de com reflecteixin la llum es determina el vigor de cada una de les plantes.

En parla·lel es fa una prova amb sondes de succió, per extreure aigua, el que permet analitzar i quantificar els nutrients.

Amb les imatges i les anàlisis del subsòl es fan el mapes de vigor, mapes on es veu quines són les plantes que més creiexen i les que menys i es determina una dosificació de fertilitzant en funció de si volen que la vinya produeixi més o menys.

“Enlloc de fer servir adobs sòlids, ho fem amb fertilitzant líquids”, explica Escoda, “i fixem una quantitat de fertilitzant determinada per hectàrea”.

Tota aquesta informació s’instrodueix als ordinadors dels tractors que faran aquesta feina. I s’hi indica on hi ha més o menys vigor.

S’instal·la un GPS als tractors i es connecta l’ordinador a unes electrovàlvules que seran les que dosificaran la quantitat exacta d’adob que ha de llençar a la terra en funció d’on es trobi.

“Aquest sistema d’entrada no és gens car. Primer perquè racionalitza l’ús dels fertilitzant. Amb el que ens estalviem d’adob que es feia servir de més perquè no calia ja compensem d’alguna manera la despesa dels ordinadors i GPS dels tractors” diu el responsable de vinyes de Freixenet.

“A més, millorem la producció, no només en quantitat, sinó en qualitat perquè les plantes que rebien un excés d’adob s’acabaven podrint i n’hi havia d’altres que no rebien tot el que necessitaven”, afegeix.

“Fa cins anys això era impensable”, diu Escoda. I assegura, a més, que amb aquest sistema també es té en compte una mena de conscienciació col·lectiva, “afegir més fertilitzant del que la terra necessita al final suposa un excés de nitrats i per tant estem contaminant. La filosofia de l’empresa és aquesta. Hem de procurar per una millora del producte respectant el medi ambient”.

Aquesta setmana Freixenet ha comentçat amb aquest sistema d’adob a 200 ha de vinya.

Els beneficis de la dosificació precisa amb imatges aèries d’adob té tres potes: “una econòmica que es tradueix en l’estalvi en l’adob que ja no es necessita, una agronòmica, perquè permet tenir el producte i la qualitat que es necessita i una mediambiental perquè no llences al subsol nitrats excessius que serien contaminants. Això no té preu” sentencia Salvador Escoda.

Nou comentari