El Camp Ultra-Profund del Telescopi Espacial Hubble -UDF les sigles en anglès d'”Ultra Deep Field”- va ser el resultat de la combinació de centenars d’imatges obtingudes per la Càmera de Camp Ampli 3 del Telescopi durant més de 200 hores d’observació d’una regió concreta l’espai.
Amb aquestes fotografies, es va aconseguir muntar la imatge amb més profunditat que s’havia obtingut mai de cap lloc de l’Univers. Tot i els espectaculars resultats que va donar l’UDF, el mètode que es va emprar per combinar les imatges tenia alguns defectes, i un d’ells feia que tingués problemes per detectar i mostrar els objectes que brillen amb una llum més tènue.
Per millorar aquests resultats i superar la marca establerta pel Camp Ultra-Profund com a imatge més profunda que existeix de l’Univers, un grup d’investigadors de l’Institut d’Astrofísica de Canàries (Espanya) van agafar les imatges originals obtingudes pel Telescopi Espacial Hubble i van sotmetre-les a un procés de combinat diferent. Gràcies a les millores respecte el que es va fer servir per obtenir el Camp Ultra-Profund, es va aconseguir recuperar una gran quantitat de llum provinent de la part exterior de les galàxies més grans.
En recuperar va ser com veure, de sobte la llum d’una galàxia sencera que havia quedat “amagada”. Fins i tot, en alguns casos, la incorporació d’aquesta llum més tènue va mostrar que la mida de les galàxies presents a l’UDF, i que es remunten fins a fa més de 13.000 milions d’anys, era gairebé el doble de la que s’havia pensat en un primer moment.
