Identifiquen les petjades de fauna prèvia als dinosaures a Catalunya

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont descriuen 219 empremtes fòssils de fa aproximadament 240 milions d'anys

Recreació de l’aspecte en vida d’un arcosaure i del paleoambient del Triàsic

Recreació de l’aspecte en vida d’un arcosaure i del paleoambient del Triàsic | ICP

Dos articles científics publicats per investigadors vinculats a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriuen 219 icnites, petjades fòssils, de diferents vertebrats tetràpodes i també d’invertebrats artròpodes, que van viure al territori de l’actual Catalunya fa uns 240 milions d’anys. Les dues recerques incrementen el coneixement que tenim de la vida a la Catalunya durant el Triàsic.

Entre les restes que han fonamentat aquestes investigacions en destaca una icnita de Puigventós (Olesa de Montserrat). No només crida l’atenció per com de ben conservada està, sinó perquè aquesta peça tan valuosa es va descobrir per casualitat, Un excursionista es va fixar en una petjada que semblava estar esculpida a la roca i va decidir avisar sobre la seva troballa. L’Institut recorda en un comunicat que la ciència avança gràcies a l’esforç continu i, en casos com aquest, gràcies a cops de sort. La peça recuperada de Puigventós forma part de les col·leccions de l’ICP destinades a l’estudi i és una de les més ben preservades de totes les petjades fossilitzades trobades fins avui a la península.

La icnita de Puigventós correspon a l’icnogènere Chirotherium

La icnita de Puigventós correspon a l’icnogènere Chirotherium | ICP

La icnita descoberta per casualitat ha resultat ser una impressió del peu esquerre d’un arcosaure, un grup primitiu de rèptils que es consideren els avantpassats dels dinosaures i els cocodrils. Es tractava d’animals força similars als cocodrils actuals, però amb unes potes més llargues que els feien caminar en una posició més vertical. Els arcosaures van dominar els ecosistemes terrestres posteriors a l’extinció de finals del Permià, també anomenada “la gran mort”. Va succeir poc abans de l’aparició dels dinosaures i és la més gran extinció ocorreguda a la Terra, molt més devastadora a la qual posteriorment va acabar amb els dinosaures.

Però la icnita de Puigventós no és l’únic element que analitzen els recents articles de l’ICP. També s’han descrit dues noves localitats amb petjades de tetràpodes, animals de quatre potes. Aquestes són Penya Rubí (Baix Llobregat) i Montmany (Vallès Oriental). Les noves ubicacions se sumen a les que ja existien, les quals són les úniques en tota la península Ibèrica d’aquesta cronologia.

Entre els altres animals que van deixar un rastre en aquest període destaca un xifosur, un representant de què avui dia són els crancs de ferradura o cassola de les Moluques, en un d’aquests nous jaciments. Es tracta de l’evidència més antiga d’aquest grup al sistema litoral català. Aquests invertebrats amb aspecte de cranc estan més emparentats amb les aranyes que amb els crustacis. Sovint s’anomenen “fòssils vivents”, perquè la seva morfologia ha canviat molt poc en els darrers 400 milions d’anys i perquè han sobreviscut a diverses extincions massives. La presència d’aquest rastre constata que, durant el Triàsic, aquests ambients costaners eren plens de vida.

Rastre de xifosur al jaciment de Penya Rubí i esquema de l’animal en desplaçament

Rastre de xifosur al jaciment de Penya Rubí i esquema de l’animal en desplaçament | ICP

“És molt interessant veure com es distribueixen les faunes en els diferents ambients que hem identificat”, explica Chabier de Jaime, investigador predoctoral de l’ICP . “Tot i la presència d’un xifosur, un animal lligat als ambients costaners, hem constatat que els ambients terrestres eren molt més rics en biodiversitat que els propers a la costa”, afegeix. L’estudi conclou que les observacions fetes a la Conca Catalana del Triàsic es poden extrapolar, com a mínim, a la resta d’Europa i al nord d’Àfrica.

Nou comentari