Investigadors de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) han identificat l’ús d’un fàrmac per la regeneració de les cèl·lules beta en diabetis tipus 1. Es tracta de ‘Liraglutide’, un medicament que ja està llicenciat per utilitzar en pacients amb diabetis tipus 2, però ara, mitjançant l’ús d’intel·ligència artificial, els investigadors han constatat nous beneficis.
El medicament ha estat seleccionat d’entre una llista de 6.605 medicaments i l’han testat en models de ratolí. Amb l’estudi, els investigadors han comprovat que millora la hiperglucèmia i pot augmentar la massa de cèl·lules beta, responsables de la producció d’insulina. La recerca, liderada per Marta Vives-Pi, ha estat publicada a la revista Frontiers in Endocrinology.
L’equip investigador recorda que a la diabetis tipus 1 (DT1) el sistema immunitari destrueix les cèl·lules beta, productores d’insulina als illots del pàncrees, afectant així al control dels nivells de sucre en sang i el metabolisme. L’objectiu de qualsevol tractament definitiu per la DT1, remarquen, hauria d’aturar la destrucció d’aquestes cèl·lules però també hauria de poder recuperar les cèl·lules beta perdudes i restaurar la secreció d’insulina.
Els investigadors recorden que les cèl·lules beta estan acompanyades de les cèl·lules alfa, responsables de produir glucagó, una hormona amb l’efecte oposat a la insulina que allibera en sang el sucre emmagatzemat. Fins ara se sabia que les cèl·lules alfa es poden transformar en cèl·lules beta productores d’insulina. Al seu torn, les cèl·lules beta també es poden autoregenerar o sorgir de cèl·lules precursores als ductes pancreàtics.
Ara, però, a l’estudi publicat per l’IGTP, els investigadors del grup, en col·laboració amb Anaxomics Biotech SL i amb una estratègia de readaptació de medicaments, han identificat un fàrmac que podria impulsar la generació de cèl·lules beta, i han analitzat els mecanismes implicats.
L’equip de recerca assenyala que la readaptació de medicaments és una estratègia que ha tingut molt d’èxit en altres patologies com el càncer o la malaltia d’Alzheimer, en què medicaments que ja s’havien llicenciat per altres propòsits s’ha demostrat que també són eficaços. “És més ràpid, segur i econòmic que desenvolupar components des de zero”, remarquen.
Per aplicar aquest procés a la DT1 s’ha utilitzat un sofisticat mètode de biologia de sistemes des de dalt, un tipus d’intel·ligència artificial altament exhaustiu. “Aquest procés no és automàtic”, explica Adrián Villalba, primer autor de l’article. “Hem de gestionar totes les dades introduïdes i com funcionen les xarxes artificials durant tot el procés”, afegeix.
Dels 6.605 fàrmacs possibles, aquest sistema ha identificat ‘Liraglutide’ com el millor candidat per promoure la substitució de les cèl·lules beta. És un medicament molt similar al GLP1, que s’utilitza en pacients amb diabetis tipus 2. Un cop seleccionat, el grup ha estudiat els efectes del ‘Liraglutide’ en models de ratolí amb DT1: redueix considerablement la hiperglucèmia, i han demostrat que les cèl·lules beta es regeneren a partir de dos tipus de fonts -de la transformació de cèl·lules alfa en beta, i també a partir de ductes pancreàtics-.
“Aquest treball suggereix que el fàrmac seleccionat podria ser un tractament potencial per la DT1, especialment perquè implica la formació d’un nou tipus de cèl·lules productores d’insulina als ductes pancreàtics”, celebra Villalba. “El ‘Liraglutide’ podria ser un candidat per restablir la massa de cèl·lules beta en teràpies combinades, juntament amb una estratègia immunomoduladora per aturar l’autoimmunitat”, assegura Vives-Pi.
Els investigadors subratllen que ara caldrà seguir l’estudi per explorar-ne l’ús com a nova teràpia per regenerar les cèl·lules beta, que s’haurà de combinar amb una estratègia immunomoduladora per reduir l’autoimmunitat. L’estudi és part d’un projecte finançat per La Marató de TV3, ‘Diabetis i Obesitat (2015)’.
