Investigadors de l’Institut d’Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras han identificat un nou mecanisme regulador de la resposta a l’estrès metabòlic que obre la porta a noves dianes terapèutiques en el tractament de la leucèmia i altres hemopaties malignes. El grup de recerca Biologia de la Cromatina de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, liderat per Alex Vaquero, acaba de publicar un estudi multidisciplinar a la revista ‘Science Advances’ en què ha identificat i caracteritzat una nova activitat enzimàtica en la sirtuïna SIRT7 que proporciona noves evidències per entendre la seva capacitat reguladora de la resposta cel·lular a diferents tipus d’estrès que són nocius per a la integritat cel·lular.
La regulació d’aquesta resposta és d’especial rellevància ja que aquests tipus d’estrès poden produir alteracions en l’ADN i desequilibris en el flux d’energia de la cèl·lula que estan directament implicats en l’aparició de patologies com el càncer, les malalties neurodegeneratives o algunes patologies endocrines. El mecanisme regulador identificat pot suposar un important avanç cap a noves dianes terapèutiques en el tractament del càncer, i en particular els càncers hematològics, ja que estudis previs han demostrat que tant la inestabilitat del genoma com l’estrès metabòlic contribueixen de manera significativa al desenvolupament de leucèmies i limfomes. El grup de Vaquero té com a objectiu definir els mecanismes implicats en la resposta cel·lular a diferents tipus d’estrès. En particular, centren els seus estudis en l’impacte d’una família d’enzims, les sirtuïnes (responsables de la resposta cel·lular a l’estrès), en el manteniment de l’estabilitat del genoma i el seu impacte en l’envelliment i en diferents tipus de càncers, amb especial atenció a les hemopaties malignes.
En aquest estudi, amb Nicolás Simonet com autor principal, han col·laborat també els grups de recerca dirigits per Manel Esteller i Marcus Buschbeck (ambdós de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras) i la Unitat de Proteòmica d’aquest Institut, liderada per Carolina de la Torre, així com grups de la Universitat Pompeu Fabra, del Centre de Regulació Genòmica, de la Universitat de Rutgers (EUA) i de l’Institut Max Plank (Alemanya).
