Canvi climàtic. Projecció de la NASA
Canvi climàtic. Projecció de la NASA | xx

!--akiadsense-->

L’any 2030, el clima de la Terra s’assemblarà al de mitjans del Pliocè, ara fa uns 3 milions d’anys. Si les emissions de gasos d’efecte hivernacle no es redueixen, i aquesta tendència continua, el 2150 podríem comparar la situació del planeta amb la que hi havia a l’Eocè, fa uns 50 milions d’anys, quan a la Terra pràcticament no hi havia gel. Tot això en un període de només 200 anys.

En un article publicat a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, un equip de científics remarca que els humans, en molt poc temps, hem aconseguit revertir una tendència al refredament de la Terra que va començar precisament aleshores, a finals de l’Eocè, i que hauria continuat si no fos per l’inici de la Revolució Industrial. En aquest sentit, imaginar una societat humana en unes condicions que s’havien produït abans de la nostra aparició és difícil, ja que es produiran canvis enormes en un període de temps molt curt. Totes les espècies existents avui dia tenien avantpassats que van sobreviure tant a l’Eocè com al Pliocè, però la capacitat dels animals i les plantes del planeta a adaptar-se a un canvi invers tan ràpid és dubtosa.

Durant l'Eocè, la flora tropical va arribar al que actualment són Alaska i Escandinà
Durant l’Eocè, la flora tropical va arribar al que actualment són Alaska i Escandinà | Martin St-Amant (CC)

!--akiadsense-->

Durant l’Eocè, els continents eren més a prop que no pas ara i la temperatura mitjana de la Terra era d’uns 13ºC. Els dinosaures feia relativament poc que s’havien extingit i els primers mamífers, antigues balenes i cavalls, s’estaven escampant per tot el planeta. La zona actualment ocupada per l’Àrtic no era l’extensió glaçada que és avui… sinó una selva inundable. Al Pliocè, Amèrica del Nord i del Sud es van unir, el clima era àrid, els ponts de terra van permetre que els animals anessin d’un continent a un altre i la serralada de l’Himàlaia es va formar. Les temperatures eren “només” entre 1,8 i 3,6ºC més altes que avui. A l’estudi, doncs, es van comparar les projeccions d’escalfament global amb els períodes de la història geològica. Si no frenem les emissions de gasos d’efecte hivernacle o els reduim només una mica, arribarem a condicions semblants a les de mitjans del Pliocè entre 2030 i 2040. Si aconseguim estabilitzar l’escalfament aleshores, tot continuarà igual. Si no, arribarem a temperatures com les de l’Eocè entre 2100 i 2150.

El gel podria arribar, pràcticament, a desaparèixer del nostre planeta
El gel podria arribar, pràcticament, a desaparèixer del nostre planeta |

!--akiadsense-->

El clima, segons els models creats per aquest estudi, començaria a introduir-se al centre dels continents i s’expandiria cap a fora. Les temperatures i les precipitacions augmentarien, els casquets polars es fondrien i el clima, a prop dels pols, seria temperat. Fa uns 10 anys, el científic suec Johan Rockström va introduir un concepte, l’espai d’actuació segur per al desenvolupament humà, que té en compte les condicions necessàries per al desenvolupament de les societats agrícoles. En condicions com les del Pliocè o l’Eocè, podríem superar alguns d’aquests límits. La vida a la Terra sempre s’ha adaptat, hi ha hagut grans extincions però els supervivents han ocupat el lloc dels qui havien desaparegut. En aquest cas, però, els qui estem en perill som nosaltres, els humans, i és a les nostres mans mirar d’evitar convertir el nostre planeta en un lloc inhabitable per a nosaltres mateixos.

Comentaris

    Ramon Desembre 27, 2018 | 15:50
    Em preocupa infinitament més entre d'altres raons perquè és més evident i també perquè ho tenim més per la mà de revertir-ho, el retrocés del català que el dels casquets polars.

Respon a Ramon Cancel·la les respostes