Un grup d’armadors de vaixells ha anunciat que vol establir un fons de 5.000 milions de dòlars -uns 4.500 milions d’euros- per finançar projecte de disseny de naus que no emetin gasos d’efecte hivernacle.
La Cambra del Transport Internacional, responsable del 80% del tonatge que s’envia a nivell mundial, afirma que per aconseguir-ho només caldria afegir un recàrrec d’1,80€ per cada tona de fuel que consumeixen els vaixells per arribar a aquest nivell de finançament en reduir l’impacte d’aquesta indústria en l’escalfament de la Terra. Actualment, el transport marítim és el responsable del 3% de les emissions totals de CO2, una quantitat equivalent a la d’un país com Alemanya, i consumeix uns 250 milions de tones de fuel cada any.
Tot i els beneficis de què gaudeix el transport internacional per vaixell -no paguen impostos pel combustible-, sembla que la sensibilitat els armadors envers el problema del canvi climàtic està augmentant, com ho està fent en moltes altes indústries, inclosa la del transport aeri, i és per això que volen començar a fer-hi alguna cosa.
Tot i que la quantitat aportada és petita per al seu volum de negoci, afirmen que ho és prou com perquè tant els armadors dels països en vies de desenvolupament com els dels països rics i fins a un 90% de la flota mercant mundial s’hi avinguin. Això, però, també ha aixecat protestes entre els ecologistes, que la troben irrisòria tenint en compte la responsabilitat de la indústria en l’escalfament global.
Aquest anunci arriba poc després que l’estudi de dos grups ambientalistes apuntés als enormes beneficis mediambientals que podria tenir establir un límit de velocitat per als vaixells. Els armadors, com és d’esperar, s’hi oposen, i la seva contraproposta és la creació d’aquest fons, de què s’hauria d’encarregar l’Organització Marítima Internacional de les Nacions Unides, i també l’establiment d’un programa amb fons públics que incentivi la investigació i l’adquisició de nous vaixells menys contaminants.
L’organisme de l’ONU, de moment, ja ha establert l’objectiu de reduir a la meitat les emissions el 2050 respecte les de 2008, però els armadors afirmen que, tenint en compte la vida útil d’un vaixell, l’única manera d’aconseguir-ho és disposar de bucs d’emissions zero el més aviat possible.
A dia d’avui, les alternatives als combustibles fòssils són imposibles d’aplicar a escala mundial en el transport marítim. Els biocombustibles, per exemple, estaran limitats per la sostenibilitat de la seva producció i, a més, s’hauran de compartir amb una altra de les grans indústries contaminants: la de l’aviació. Pel que fa als combustibles verds, procedents d’energies renovables, com ara l’hidrogen, l’electricitat i el fuel sintètic, tampoc no estan prou desenvolupats com per assegurar el subministrament suficient i continu al transport marítim.
A nivell polític, a més, tampoc no hi ha consens, tal com s’ha pogut veure durant la cimera climàtica COP25 de Madrid. La Unió Europea, però, estudia incloure els armadors en el mercat comunitari d’emissions, tal com va anunciar fa poc la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen.
