Les grans corporacions, responsables de la producció massiva de plàstics, no tenen cap pla per frenar l’augment de la comercialització de plàstics d’un sol ús i les solucions que estan explorant, basades en el reciclatge, només perpetuaran el problema. Aquesta és la conclusió principal d’un estudi publicat per Greenpeace Internacional que ha analitzat 11 de les principals corporacions responsables dels grans productes de consum massiu: Coca-Cola Company, Colgate-Palmolive, Danone, Johnson y Johnson, Kraft Heinz, Mars, Nestlé, Mondelez , PepsiCo, Procter & Gamble i Unilever. Alba García Rodríguez, responsable de la campanya de plàstics de Greenpeace España, afirma que “esperàvem identificar els líders que podrien frenar la contaminació per plàstics i, en canvi, cap de les empreses enquestades ha assumit la responsabilitat d’aquesta crisi de contaminació. Encara pitjor, estan intentant mantenir les seves pràctiques o fins i tot augmentar la seva producció”. “La solució només passa per la reducció dràstica dels plàstics d’un sol ús fins aconseguir la seva eliminació progressiva”, ha reblat.
Les quatre companyies que van declarar les vendes més altes de productes de plàstic d’un sol ús -Coca Cola, PepsiCo, Nestlé i Danone- també van ser les identificades com les més contaminants, segons un informe global recent que va dur a terme la campanya Break Free From Plastic com a resultat de 239 accions de neteja a 42 països. Entre aquests hi havia l’estat espanyol, on els plàstics trobats pertanyien a un grup reduït de marques encapçalat per Coca-Cola (51%), PepsiCo (21%) i Danone (11%). L’enquesta duta a terme per Greenpeace per a l’elaboració del seu informe tenia com a objectiu determinar quin era el grau de compromís i d’accions concretes que aquestes corporacions estàven duent a terme per posar fre als problemes socials i mediambientals que generen els seus envasos d’un sol ús. El resultat, afirmen, no podia ser més decebedor: la majoria de les empreses de productes de consum ràpid, una de les indústries més grans del món, creixen entre un 1 i un 6% cada any. Segons les previsions actuals, el seu ús de plàstics d’usar i llençar creixerà en paral·lel.
Aquest informe, segons els ecologistes, mostra la necessitat de regulacions que obliguin les empreses a evitar els productes d’un sol ús i a deixar de dependre dels ineficients sistemes de reciclatge. De fet es calcula que, a nivell global, només s’ha reciclat el 9% dels plàstics. A l’Estat, per exemple, i només pel que fa a les begudes, cada dia es posen a la venda uns 50 milions d’envasos i, d’aquests, només se’n recuperen 20 milions, amb la resta passant directament a contaminar l’entorn, sigui en abocadors o al medi ambient. Aquest problema està provocant situacions greus a la terra, els rius i els mars. Els trossos de plàstic es van fragmentant fins a convertir-se en microplàstics que ja són, fins i tot, a la sal que mengem. S’han trobat microplàstics al gel de l’Àrtic, a l’aigua de l’Antàrtida i fins a les fosses marines més profundes. A terra ferma, omplen els abocadors i obstrueixen vies fluvials, augmentant el risc d’inundacions, o contaminen el sòl i l’aire a través de la crema a cel obert o en incineradores. Tot això, és clar, sense oblidar que alguns plàstics contenen i filtren substàncies químiques perilloses, en una situació que cal abordar ràpidament i seriosa.
La Unió Europea ha reconegut que els compromisos de la indústria no són prou ferms com per aturar la crisi de la contaminació per plàstics i està desenvolupant noves lleis que responsabilitzin les corporacions pels residus que generen, alhora que les obliga a reduir la seva empremta de plàstics d’un sol ús i a promoure inversions en reutilització i sistemes de distribució alternatius.
