Els kakapos, l’espècie de lloro més grossa del món, podrien tenir una nova oportunitat de supervivència gràcies a una temporada de reproducció excel·lent, segons informa el Departament de Conservació de Nova Zelanda.
Aquest ocell no volador, nadiu del país d’Oceania i d’hàbits nocturns, havia estat extremadament abundant però ara, a causa de les espècies invasores, havia vist reduïda la seva població a només 147 exemplars. Enguany, però, gràcies als esforços de conservació de les autoritats neozelandeses, han nascut 76 pollets d’aquesta espècie que es troba al límit de l’extinció, dels quals s’espera que 60 sobrevisquin fins l’edat adulta.
La notícia d’aquests naixements, el doble que durant la darrera temporada, és especialment important perquè els kakapos només es reprodueixen cada dos o quatre anys, quan els rimus, un arbre endèmic de Nova Zelanda, dóna els seus fruits.
És possible, de fet, que l’augment de la producció de fruits dels rimus, que es pot atribuïr al canvi climàtic, sigui darrere aquest augment de la quantitat de pollets de kakapo ja que, amb tanta fruita disponible, algunes femelles d’aquest ocell han post els ous abans i, fins i tot, han fet dues postes.
Fins els anys setanta, quan es van tornar a descobrir, es pensava que la deforestació i els depredadors arribats amb els colons europeus havien fet desaparèixer aquesta espècie tan curiosa. El 1977 només se sabia de l’existència de 18 exemplars i, des d’aleshores, el Departament de Conservació de Nova Zelanda ha mantingut un programa per recuperar la seva població, que ha estat traslladada a dues illes remotes on no tenen depredadors naturals.
