Les estrelles més grans de l’Univers, que superen de moltíssim la mida del nostre Sol, brillant amb molta intensitat i assoleixen unes temperatures altíssimes abans de la seva mort, que es produeix en forma de les explosions que anomenem supernoves. La fi d’aquests astres, que pot afectar enormement l’espai que els envolta i tenir efectes a distàncies molt grans, és prou coneguda, però la manera com es formen estrelles tan grans ha estat molt menys estudiat.
Per mirar d’aprendre’n més coses, un equip d’investigadors de la NASA va fer servir l’Observatori Estratosfèric d’Astronomia per Infraroigs -SOFIA, per les seves sigles en anglès-, un Boeing 747 modificat amb un telescopi de 2,7 metres de diàmetre. Segons explica a la pàgina web de l’agència espacial nord-americana Jim De Buizer, científic del Centre de Ciència SOFIA, “les estrelles massives representen menys de l’1% de totes les estrelles però poden afectar la formació dels seus germans estel·lars”. “Les estrelles com el nostre Sol tenen origens molt més silenciosos i humils, i com que n’hi ha tantes entenem molt millor les propietats del seu naixement”.
SOFIA, doncs, va observar una nebulosa coneguda com a W51 i situada a 17.000 anys-llum, una regió plena d’hidrogen on s’estan formant estrelles gegantines. Com que aquests naixements tenen lloc a les profunditats del núvol, invisibles a nosaltres, el telescopi i la càmera infraroja de SOFIA han estat necessàries per travessar la pols estel·lar i aconseguir capturar un espectacle de formació d’estrelles com poques vegades s’havia pogut veure i que ha descobert l’existència de molts estels.
Wanggi Lim, un altre dels científics del Centre de Ciència SOFIA, afirma que les imatges tenen “la millor resolució disponible actualment fent servir les longituds d’ona de la llum infraroja”. “No només mostra àrees que abans no podíem veure però és crític per entendre les propietats físiques i l’edat relativa de les estrelles i els núvols on han nascut”.
Els investigadors van combinar les dades de SOFIA amb les del Telescopi Espacial Spizter i de l’Observatori Espacial Herschel per analitzar les estrelles, descobrint que tenen edats diferents i que una d’elles podria ser excepcionalment gran, unes 100 vegades més que el nostre Sol. Si les observacions futures confirmen que és una sola estrella, i no unes quantes juntes, podria ser una de les estrelles naixents més grans de la nostra galàxia.
