La creació d’un gran Santuari Antàrtic que protegeixi la biodiversitat de la zona més austral del nostre planeta de moment continuarà com una idea a realitzar. Després de dues setmanes de reunions a Hobart (Tasmània, Austràlia), els governs participants a la Comissió de l’Oceà Antàrtic no han aconseguit el consens necessari per formalitzar el naixement de la zona protegida més gran del planeta. Dels 25 països que formen la Comissió, 22 han votat a favor de l’establiment del Santuari, però l’oposició de la Xina, Rússia i Noruega ha impedit que es convertís en realitat.
L’organització ecologista Greenpeace acusa la Comissió de “no complir amb el seu mandat” de protegir les aigües antàrtiques, una proposta que comptava amb el suport de gairebé tres milions de persones de tot el món. En aquest sentit Pilar Marcos, responsable de la campanya “Protegir l’Antàrtida” de l’entitat a l’estat espanyol, ha afimat que “s’ha perdut una oportunitat històrica” de “salvaguardar la biodiversitat, lluitar contra el canvi climàtic i millorar la salut dels nostres oceans”. Tot i reconèixer la “bona fe” en les negociacions dels 22 països favorables al Santuari, Marcos ha declarat que “els sòlids arguments científics per a la urgent protecció marina van ser desviats del debat amb intervencions allunyades de la ciència i rient-se de qualsevol pretensió de deliberació real”. Segons ha dit, “en comptes d’oferir una oposició raonada i basada en qüestions científiques, algunes delegacions, com la Xina i Rússia, van fer servir tàctiques dilatòries per desmantellar i destruir esmenes, cosa que ha significat que gairebé no ha quedat temps per a una discussió real sobre la protecció de les aigües antàrtiques”.
En concret, els ecologistes afirmen que la delegació xinesa “no va actuar amb la bona fe que s’espera” durant les negociacions i que el compromís del país amb el medi ambient “ha passat per alt” als seus representants a Tasmània. De Rússia, d’altra banda, consideren que “només persegueix interessos de la pesca industrial” malgrat haver acordat, el 2016, protegir el mar de Ross. El cas noruec és, potser, el que resultaria més fàcil de resoldre. Des de Greenpeace expliquen que, tot i que el país escandinau estava d’acord que la proposta del Santuari “recollia la millor ciència disponible”, va proposar un pla propi que dividia l’àrea en dos. En aquest sentit, els ecologistes demanen a Noruega que “estableixi un pla de treball amb un calendari clar pel que fa a com contribueix la seva proposta al mandat de la Comissió”.
Molts científics han reclamat amb urgència la creació de santuaris pel 30% dels oceans del món abans de 2030 per tal de protegir la vida salvatge, garantir la seguretat alimentària al món i combatre el canvi climàtic. Tot i això, i l’acord de 2009 de la Comissió per a la creació d’una xarxa de santuaris, Greenpeace considera que des d’aleshores “els seus esforços diplomàtics semblen estar més preocupats per l’expansió de la pesca que per la conservació”, cosa que, en el seu parer, mostra que organismes com aquest “no són aptes pel propòsit i no són part de la solució”. En aquest sentit, els ecologistes es volen centrar en les negociacions que tenen lloc a les Nacions Unides per aconseguir un Tractat Global dels Oceans.
