El secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, van reivindicar aquest dimecres a Brussel·les el paper dels governs regionals en l’aplicació d’agendes globals com ara els Objectius de Desenvolupament Sostenible, l’Agenda 2030 o la Nova Agenda Urbana. Serra participa aquests dies, juntament amb la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, en la Setmana Europea de les Regions i les Ciutats, que coorganitzen el Comitè Europeu de les Regions i la Comissió Europea.
Agustí Serra va prendre part al taller sobre com involucrar les regions per desenvolupar la perspectiva territorial en l’aplicació de les agendes globals, que va ser moderat per la delegada del Govern a Brussel·les i conseller a a l’exili, Meritxell Serret. En aquest context, el secretari va la mentar que els estats “es converteixin en autors gairebé exclusius dels principals acords internacionals” i va afegir que “les ciutats sovint es presenten com una força emergent” i “capitalitzen, en gran mesura, el moviment global en matèria de sostenibilitat”. No obstant, va posar en valor que “les regions són responsables de planificar, gestionar i finançar nombroses polítiques públiques amb una indiscutible dimensió urbana, com ara el transport, la planificació territorial, les infraestructures o la salut”. De fet, va recordar que, segons l’OCDE, “el 65% dels Objectius de Desenvolupament Sostenible només es podran implementar efectivament si compten amb la participació dels governs regionals”.
A la pràctica, però, “el paper de les regions continua sent poc reconegut i amb capacitat limitada en la presa final de decisions”, va denunciar Serra. Per això va instar els assistents a la sessió a generar “un relat comú de les regions que posi de manifest el seu paper essencial en l’aplicació de les agendes globals”. Serra va finalitzar la seva intervenció destacant l’oportunitat que les agendes globals proporcionen als governs subnacionals per a reivindicar el seu paper en la presa de decisions. Així mateix, va encoratjar les regions presents a elaborar una narrativa comuna en el marc d’una aliança renovada en el si de la Unió Europea, amb l’objectiu de posar de relleu la importància de les administracions subnacionals en els processos de localització dels ODS i fer realitat aquest objectiu a mig termini.
Catalunya, de fet, es va adherir, l’octubre de 2016, a la Nova Agenda Urbana de Nacions Unides, concebuda com uns compromisos per guiar el desenvolupament urbà mundial de les properes dècades. Des de llavors, el Govern treballa per concretar i adaptar-la a la realitat catalana mitjançant l’Agenda Urbana de Catalunya, un instrument compartit entre les administracions i els actors amb influència, de què s’han de derivar línies polítiques, actuacions i finançament per dur a terme els canvis necessaris a les àrees urbanes catalanes per respondre als reptes de les properes dècades. L’octubre de 2018 es va constituir l’Assemblea urbana de Catalunya, l’òrgan col·legiat, amb més de 60 membres, que ha d’impulsar el debat i la redacció de l’Agenda. Actualment, el procés de participació ha culminat amb la participació de més de 400 representants i s’han pogut recollir els suggeriments i dubtes dels actors implicats, tant de la societat civil com de l’Administració. Aquest procés dona inici a la següent fase: la celebració de la 2a Assemblea Urbana de Catalunya, prevista per al novembre.
Des de l’inici del procés de redacció d’aquest instrument, el Govern ha participat en diversos fòrums multilaterals per compartir coneixement amb altres regions i ciutats que estan impulsant les seves pròpies agendes.
