Entre els anys 2010 i 2018, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, que depèn del Departament de Territori i Sostenibilitat, ha reduït en 100 hectàrees els sòls que podrien haver acollit desenvolupaments urbanístics al litoral gironí. La superfície equival a uns 2.500 habitatges. Aquesta reducció s’ha assolit amb la revisió dels darrers instruments de planejament general que els municipis han anat elevant a la Comissió, a mesura que els han adaptat a la legislació vigent i a la planificació territorial i urbanística aprovada des de 2005. Aquesta va ser una de les dades analitzades durant la Comissió, presidida pel secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, que va debatre sobre el model urbanístic del litoral de les comarques gironines. Les comissions d’urbanisme són un dels òrgans consultius de què disposa el Departament per debatre sobre aspectes de planificació d’interès per al territori que abasten.
En el cas de la demarcació de Girona, la Costa Brava s’estén al llarg de 200 quilòmetres i 22 municipis, amb una morfologia força accidentada. El 58% està classificat com a no urbanitzable, xifra que a Catalunya només superen les Terres de l’Ebre (78%). Tot i això, gran part del seu planejament urbanístic té el seu origen en els anys 70 i 80, i alguns en els anys 90. Tal com va explicar Serra, “el model urbanístic de la Costa Brava que hem heretat prové, en bona part, dels anys 60 i 70, amb urbanitzacions disperses al territori”. De les 1.428 urbanitzacions que hi ha a Catalunya, el 23% se situen a les comarques gironines. “És un model que mai s’ha de reproduir enlloc de Catalunya”, va reblar el secretari. És fruit un planejament urbanístic, doncs, molt anterior a la Llei d’urbanisme, aprovada el 2002 i revisada el 2004, quan es va potenciar el desenvolupament territorial sostenible.
El 2005, el Govern va aprovar dos plans dissenyats per a protegir la costa de tot Catalunya d’una excessiva urbanització: els plans directors urbanístics del sistema costaner (PDUSC) 1 i 2. Ambdós volien protegir els espais oberts i orientar el desenvolupament dels sòls fins a 500 metres de la costa. El PDUSC-1 va protegir 23.500 hectàrees litorals a tot el territori català. El PDUSC-2 va comportar la desclassificació de 24 sectors, que sumen 327 ha i la protecció parcial d’altres 20 sectors (323 ha més). L’objectiu d’aquest segon Pla era evitar la continuïtat dels fronts urbans al llarg de la costa i, assegurar la connexió entre el litoral i l’interior a través de la preservació dels espais lliures. Posteriorment, el 2010, el Govern va aprovar el Pla territorial parcial de les comarques gironines, una figura de planejament per orientar el desenvolupament urbanístic i territorial de la demarcació i que defineix les estratègies i límits de creixement dels municipis i nuclis.
Els ajuntaments han de revisar i refer els seus plans d’ordenació urbanística municipal, adaptant-los a les directrius de la nova legislació i els instruments de planificació d’abast superior. A hores d’ara, però, dels 22 municipis només 11 tenen el seu POUM adaptat a la Llei d’urbanisme. Per tant, els desenvolupaments urbanístics actuals són fruit de planejaments aprovats fa dècades. Una vegada els ajuntaments revisen i actualitzen el seu planejament, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona l’aprova. El tràmit permet la intervenció d’aquest òrgan col·legiat per assegurar que els POUMs s’adaptin a les noves directrius i és el que ha permès reduir en 100 hectàrees els nous creixements que es preveien només al litoral de Girona entre 2010 i 2018. Aquesta reducció de sòl classificat per a nous creixement continuarà a mesura que els municipis actualitzin el seu planejament.
A més d’aquestes actuacions i de les figures de planejament aprovades durant la passada dècada, el Departament té en marxa un paquet d’instruments que permetran aprofundir en la protecció del litoral. Així, el 2015 es va iniciar la redacció del Pla director urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles. Abastarà tota Catalunya i tindrà com a objectiu revisar l’ordenació i, en el seu cas, desclassificar els sòls que no s’han arribat a urbanitzar i que no s’ajusten a un model d’ocupació del sòl sostenible, ni guarden proporció en relació al nucli urbà existent. Es consideraran factors d’insostenibilitat la llunyania dels nuclis urbans, la baixa densitat, la desproporció amb el teixit urbà o la inadequació dels terrenys per raons topogràfiques, de risc, d’incompatibilitat amb el règim de protecció sectorial o d’impacte ambiental elevat. Aquest PDU s’anirà aprovant per àmbits territorials. “Volem revisar molts dels àmbits pendents d’edificar, anant més enllà del que van fer els PDUSC”, va explicar Serra.
D’altra banda, el Departament té en marxa la redacció de la Llei de territori, que vol repensar tota la legislació vigent en matèria d’ordenació del territori, urbanisme, paisatge i urbanitzacions amb dèficits i comportarà una reforma completa del model. La preservació del paisatge i dels espais oberts serà una de les seves prioritats es traduirà en la redacció d’una estratègia per a cadascuna de les 134 unitats de paisatge identificades, donant respostes específiques a cada àmbit del territori. A més, la nova Llei del litoral, en tràmit, crearà nous instruments urbanístics i financers per millorar la preservació i la gestió del litoral català, amb especial atenció a les platges catalogades com a naturals.
Finalment, a banda de les actuacions, el Departament ha completat diversos projectes de recuperació del paisatge i d’ecosistemes singulars a la costa gironina. Entre ells, l’enderrocament i posterior naturalització de l’antiga urbanització Club Mediterranée, a Cadaqués, que ha estat premiat internacionalment. També cal esmentar el projecte Life Pletera de deconstrucció i restauració de les llacunes costaneres de la Pletera per a recuperar-ne la funcionalitat ecològica. Aquest mes d’agost, el Departament ha finalitzat les obres de recuperació i protecció dels sistemes dunars de l’Empordà a platges de Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí i Pals, dins dels parcs naturals dels Aiguamolls de l’Alt Empordà i Montgrí-Baix Ter-Illes Medes, els quals formen part, a més, de la xarxa Natura 2000.
