El Govern continua fent passos per blindar la Costa Brava. La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona va donar llum verda, aquest dilluns al vespre, al Pla Director Urbanístic de revisió de sòls no sostenibles del litoral de Girona, que vol ser un pla de protecció del seu litoral i que, d’entrada, impedirà la construcció de 15.037 habitatges nous en espais amb interès natural i paisatgístic. El PDU analitza els municipis costaners on encara es podria construir però que no s’han arribat a desenvolupar, avalua la seva sostenibilitat i, si cal, proposa l’estratègia més adient per a cadascun d’ells.
Així, s’han revisat 202 sòls on es podria construir, situats als 17 municipis de la Costa Brava que no han adaptat el seu planejament al Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines. Es tracta de Portbou, Colera, Llançà, el Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Sant Pere Pescador, l’Escala, Torroella de Montgrí, Pals, Begur, Mont-ras, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes. Concretament, han estat 167 sectors de sòl residencial o mixt, que ocupen 1.647ha i on encara s’hi podien construir 22.022 habitatges, i 35 àmbits de sòl urbà, de 267 ha i amb capacitat per a 2.306 habitatges. A més, el PDU també ha fixat directrius d’integració paisatgística que s’hauran de complir quan es vulguin construir habitatges aïllats.
L’objectiu d’aquest anàlisi és verificar si la urbanització prevista es considera sostenible o no des de diversos punts de vista, tenint en compte si es respecta l’estratègia de creixement del Pla Territorial Parcial; si el projecte se situa a continuació del nucli urbà o si el terreny té pendent; si respecta la legislació ambiental, de riscos naturals i tecnològics i la Llei de Costes; si s’ubica en un hàbitat especialment protegit, els seus efectes sobre el canvi climàtic, la possible interrupció de connectors ecològics, el risc d’incendis i les conseqüències en la naturalitat de la costa; i, finalment, si es respecten els objectius de qualitat paisaitgística. El secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, va recordar que el PDU s’emmarca en “una profunda reflexió sobre el model urbanístic que volem” ja que “el model basat en l’extensió i el consum de sòl ha tocat fons i apostem pel reciclatge de la ciutat construïda”.
Així mateix, Serra va destacar el context d’emergència climàtica per avançar que l’aplicació del PDU “suposarà deixar d’emetre 619.468 tones de CO2 a l’atmosfera, una reducció del 61% respecte les previsions” de l’antic plantejament. La revisió dels 202 sòls suposa la proposició de tres tipus d’actuacions per als municipis. En primer lloc, 91 d’ells, que ocupen 981 hectàrees i on s’hi haurien construït gairebé 13.000 habitatges, han de tornar a la xarxa d’espais oberts, atès que el seu desenvolupament suposaria una extrema contradicció amb els criteris de sostenibilitat. Entre aquests espais hi ha Cala Morisca i Pola Giverola (Tossa de Mar) o Sa Riera i Aiguafreda (Begur). En segon lloc, es proposa modificar alguns dels criteris per esdevenir un assentament urbà i es poden modificar paràmetres com la superfície, els usos permesos, la densitat, l’edificabilitat, la tipologia dels edificis o la seva disposició.
Finalment hi ha sòls que no entren en contradicció amb els criteris del PDU i no es modifiquen. No obstant, se’ls obliga a complir les directrius d’integració paisatgística quan es desenvolupin, com ara evitar les localitzacions que trenquin les línies força del paisatge, garantir la fisonomia dels nuclis de població i evitar localitzacions en punts molt visibles.
