El Govern ha aprovat el Decret pel qual s’estableixen la composició i el règim de funcionament de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic i es regula el Fons Climàtic i la Comissió del Fons Climàtic. Aquesta norma dona compliment al mandat de la Llei del Canvi Climàtic, aprovada l’estiu de 2017, de desenvolupar reglamentàriament aquestes figures. El Fons Climàtic, ideat per executar polítiques i accions de mitigació i d’adaptació, es nodrirà actualment amb el 50% dels ingressos obtinguts amb l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica. Aquest fons ha de servir, entre altres coses, per impulsar el foment de les renovables; descentralitzar xarxes i fomentar l’autoconsum elèctric; fomentar els habitatges energèticament eficients i la mobilitat sostenible; l’eficiència i l’estalvi d’aigua; la recerca i la innovació; o la reducció de la vulnerabilitat dels sectors econòmics afectats per tal de garantir una transició justa.
El decret aprovat estableix que serà la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic, amb l’assistència tècnica de la Comissió de Fons Climàtic, qui dictaminarà les prioritats a l’hora d’invertir els recursos del fons en projectes o actuacions de mitigació i adaptació al canvi climàtic. La nova norma també estableix reglamentàriament la composició i el règim de funcionament de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic, en funcionament des de 2006, i crea la Comissió del Fons Climàtic. Aquesta darrera té per missió, entre d’altres, assistir la comissió interdepartamental en l’establiment de prioritats d’actuació del fons i controlar l’aplicació dels recursos.
Catalunya s’ha compromès a assolir la neutralitat el 2050 i a complir la part que li correspon dels objectius establerts per la UE, aplicant els mateixos criteris de repartiment d’esforços que la UE aplica als Estats membres. Una de les mesures per afavorir aquesta reducció de les emissions és la fiscalitat ambiental o ecològica per fomentar maneres de produir i consumir més netes, amb menys impactes ambientals i menys malbaratadores d’uns recursos naturals que són escassos. D’aquesta manera, legisla que les administracions públiques han de gravar les actuacions que fan augmentar la vulnerabilitat o incrementen les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) i han d’incentivar fiscalment les actuacions que afavoreixen l’adaptació al canvi climàtic o la reducció d’emissions.
