Gloria Maleïda: una mirada a la situació del Delta després de la tempesta

"Alguns mitjans fins i tot publicaven imatges de 'com era de bonic abans el delta de l’Ebre',com si fos una foto d’algú que, malauradament, se n'hagués anat massa aviat a l'altre barri"

Imatge aèria del delta de l'Ebre

Imatge aèria del delta de l’Ebre | Cedida

“No ho havia vist mai!” Aquesta va ser la frase més repetida pels testimonis de la tempesta Glòria, especialment a zones costaneres. Segons dades de Protecció Civil, a l’Estat es van comptabilitzar tretze víctimes mortals i quatre desapareguts. Gloria va produir destrosses a infraestructures viàries i ferroviàries, de subministrament elèctric, el desbordament de nombrosos rius, i la destrucció de passeigs marítims i franges àmplies de litoral, especialment al delta de l’Ebre, que fou totalment inundat. Aquests impactes van ser fruit de pluges que van superar els 400 mil·límetres i ràfegues de vent superiors a 100km/h. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, no es veia un episodi de pluja d’aquesta magnitud des de 1932. Per què té nom de dona? Són certes les noticies que vam veure dels seus efectes al delta de l’Ebre?

Per què de cop i volta posem nom a les tempestes?

Es tracta d’una estratègia per millorar l’efectivitat de la comunicació dels avisos a la població, que ens pot recordar el nom d’huracans i ciclons tropicals batejats pel Centre Nacional d’Huracans dels Estats Units. També es posa en pràctica, des de fa anys, a països europeus com Regne Unit o Irlanda, on asseguren que la població està més alerta davant les recomanacions de seguretat quan l’amenaça està clarament identificada amb un nom propi. Aquesta nomenclatura es va començar a aplicar l’any 2017 a borrasques profundes extratropicals d’origen atlàntic, que afecten Espanya, França o Portugal i que podrien produir grans impactes en béns i persones. El criteri per “batejar” episodis és la previsió de ràfegues de vent superiors a 90, 100 o 110 km/h, segons la zona. A més, amb aquesta metodologia es pretén millorar la coordinació de les alertes de seguretat entre AEMET (Espanya), MétéoFrance (França), IMPA (Portugal) i RMI (Bèlgica), incorporada enguany.

Els noms s’assignen per ordre alfabètic dins cada temporada, alternant noms masculins i femenins. La temporada anterior se'n van batejar 13.

Els noms s’assignen per ordre alfabètic dins cada temporada, alternant noms masculins i femenins. La temporada anterior se’n van batejar 13. | Cedida

El delta de l’Ebre està condemnat a desaparèixer?

Durant la tempesta Glòria vam rebre notícies que afirmaven que el delta de l’Ebre havia estat arrasat i engolit per l’aigua del mar. Aquests titulars estaven acompanyats d’imatges per satèl·lit on semblava que la major part del Delta hagués retornat al mar. Alguns mitjans fins i tot publicaven imatges de “com era de bonic abans el delta de l’Ebre”, com si fos una foto d’algú que, malauradament, se n’hagués anat massa aviat a l’altre barri. Es inqüestionable que Gloria ha provocat impactes severs al Delta a nivell morfològic, agrícola, ecològic, social i econòmic. L’alarmisme mediàtic, en canvi, pot arribar a desdibuixar els impactes provocats per la catàstrofe si no es comuniquen amb rigor i veracitat.

Els efectes de Gloria. Aquí es veuen, juntes, inundacions per aigua de mar (fins 3 km terra endins), fluvials i per saturació de sòls i dificultat de drenatge.

Els efectes de Gloria. Aquí es veuen, juntes, inundacions per aigua de mar (fins 3 km terra endins), fluvials i per saturació de sòls i dificultat de drenatge. | Sentinelles Copèrnic

Es convenient conèixer millor la dinàmica del Delta per ser conscient dels riscos que es corren actualment. El riu Ebre arrossega sediments al llarg del seu recorregut i que han contribuït a la creació del Delta des de fa alguns milions d’anys. No obstant, l’acció humana ha influenciat més del que pensem en la seva formació i estat actual. Segons publiquen diferents estudis ([1], [2], [3]) fa aproximadament 2100 anys va començar un període de creixement accelerat del Delta que va durar fins al segle passat. La desforestació del territori i el canvi d’us del sòl de forestal a agrícola va suposar un increment del cabal del riu i de la quantitat de sediments que transportava. Segons algunes estimacions l’increment de les aportacions de sediments va ser d’entre el 40 i el 350%. Aquest fet va provocar una evolució sense precedents en la morfologia del Delta. Grans avingudes van generar canvis en la posició de la desembocadura, permetent que el delta creixés en diferents direccions: Riet Vell cap al sud-est entre els segles VI i XVI; Riet Fondo i Goleró cap al nord-est entre els segles XVII i XIX, arribant a la coneguda configuració actual amb forma de fletxa, on el riu recorre el Delta d’oest a est separant-lo en dues porcions de terra pràcticament iguals.

L'evolució del delta de l'Ebre durant els darrers 6.000 anys

L’evolució del delta de l’Ebre durant els darrers 6.000 anys | Cedida

Durant el darrer segle, però, es van construir 187 embassaments a la conca de l’Ebre. Aquesta regulació de la seva dinàmica natural va provocar una disminució del 30% de la magnitud de les inundacions i una reducció del 43% del cabal mitjà. D’altra banda, el 90% dels sediments queden retinguts. Això ha provocat que el Delta entri en recessió, agreujat per la pujada del nivell del mar i l’increment en la recurrència de temporals. El projecte europeu Life EBRO ADMICLIM va realitzar una projecció dels efectes que la pujada del nivell del mar i la subsidència del territori podrien tenir en el delta de l’Ebre fins l’any 2100.

Els arrossers del Delta tenen una cultura de gestió de sediments que ha permès que tingui la forma actual. El període de reg del cultiu va de mitjans d’abril a finals de setembre, però els canals de reg romanen oberts fins al gener per incrementar la deposició de sediments als camps de cultiu. Aquesta pràctica s’anomena colmeteig i data dels inicis de la construcció del rec, quan els canals eren de la “Real Compañía de Canalización y Riegos del Ebro”, que cobrava cànons pel subministrament d’aigua a través de la xarxa de canals. Abans de la construcció dels embassaments, el colmeteig permetia introduir als camps volums considerables de sediments que posteriorment s’anivellaven llaurant i carregant carriots per repartir la terra per tot l’arrossar. Actualment, el volum de sediments ha disminuït molt degut a la retenció a les preses però la UE, pel valor ecològic que atorga al Delta, ha establert un conveni amb els arrossers perquè els canals romanguin oberts, inundant els arrossars fins a finals de gener. Recuperar una part de la càrrega de sediment al riu seria, a més, una possible mesura d’adaptació davant les amenaces i projeccions.

Arrossar inundat al Delta

Arrossar inundat al Delta | Cedida

Els temporals com el viscut durant la tempesta Glòria generen elevats danys a nivell territorial. En aquest cas, Unió de Pagesos va xifrar les pèrdues econòmiques en 1,7 milions d’euros, el 20% de la producció. Morfològicament, la barra del Trabucador ha patit danys severs, complint les prediccions d’alguns estudis, que anuncien que la barra del Fangar seguirà el mateix camí en un futur, i que els efectes del canvi climàtic i la subducció del terreny ho acceleraran. La resposta administrativa es va fer esperar, causant mobilitzacions d’UP. Davant la dinàmica de recessió del Delta, s’han abordat mesures per incrementar la quantitat de sediments que transporta el riu. Tot i això, UP insisteix en la necessitat d’infraestructures costaneres que frenin el retrocés del Delta.

Cal conèixer la naturalesa del Delta i ser conscients dels riscos que corre en comptes de dedicar uns pocs dies a tractar la notícia com una calamitat alarmant i oblidar-nos del tema fins que la següent catàstrofe garanteixi una quantitat acceptable de likes o clics. I aquest no es un tema que afecti només les inundacions i els fenòmens meteorològics sinó també, per exemple, als incendis forestals a l’Amazones, dels que ja ningú parla, els d’Austràlia, que s’oblidaran aviat. El medi ambient només guanya popularitat quan es destrueix.

Sergio Gil Villalba (Granollers, 1987) és llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona i MSc in Water Science and Engineering per l’UNESCO-IHE a Delft, Holanda. Professor convidat al Màster de Recursos Minerals i Riscos Geològics (UB-UAB) des de 2013. Ha desenvolupat projectes relacionats amb la gestió dels recursos hídrics a Guatemala. Actualment es doctorand amb el grup de recerca MAiMA de la Universitat de Barcelona, fent recerca en processos de descontaminació d’aigües subterrànies.

Nou comentari