Un estudi revela que el genoma dels ximpanzés i goril·les podria ajudar a entendre millor els tumors humans. La recerca, elaborada per l’Institut de Biologia Evolutiva (de la UPF i del CSIC), mostra que la distribució de les mutacions en els tumors d’humans és més semblant a la dels ximpanzés i goril·les que a la de les persones. L’article, publicat a ‘Nature Communications’, analitza el càncer des del punt de vista de l’evolució. Durant el desenvolupament del càncer, els tumors acumulen una gran quantitat de mutacions molt ràpidament, però és més útil agafar com a model els primats que no pas el genoma humà, segons els investigadors, perquè aquest ha patit molts canvis per la seva complicada història.
Un equip de recerca ha comparat les regions del genoma que acumulen més i menys mutacions en processos tumorals, en la història recent de població d’humans i en la història d’altres primats. Els resultats d’aquest nou estudi posen de manifest que la distribució de mutacions als tumors s’assembla més a la que es dona en ximpanzés i goril·les que a la dels humans. Quan es seqüencia el genoma d’una persona, s’observa que té un petit número de mutacions noves —unes 60— respecte als seus pares, les que tenen els seus pares respecte als seus avis i així successivament amb les generacions anteriors. Per tant, en una persona es poden veure aproximadament tres milions de mutacions que representen la història evolutiva de les mutacions acumulades des de fa centenars de milers d’anys. D’aquestes, unes poques són recents i la majoria són molt antigues. En canvi, quan s’analitzen les mutacions d’un tumor, el que es veuen són només les mutacions que han tingut lloc durant el procés tumoral, doncs en l’anàlisi no es té en compte la informació referent a la història poblacional.
La distribució de les mutacions en el genoma humà, per tant, està esbiaixada degut a la història evolutiva humana, apunten els investigadors. La manera que té un tumor d’acumular mutacions és la mateixa que té una cèl·lula humana d’acumular mutacions. Però això no es pot veure en el genoma humà perquè la història ha estat tan complicada que s’han produït canvis en les distribucions de mutacions. Al llarg de la història, la població humana ha patit descensos dràstics i fins i tot ha estat a punt d’extingir-se repetidament. Aquest fenomen es coneix com a coll d’ampolla, i fa que com a espècie els humans tinguin molt poca diversitat i menys mutacions: són molt semblants els uns dels altres. De fet, els ximpanzés tenen quatre vegades més diversitat a nivell genètic que els humans. Per tant, la manera global d’una cèl·lula d’acumular mutacions es pot veure en ximpanzés perquè no han tingut aquests esdeveniments poblacionals. L’estudi conclou que per entendre com s’acumulen les mutacions en les cèl·lules humanes, la qual cosa és rellevant per estudiar els tumors, és més útil mirar com s’acumulen en altres primats enlloc de mirar-ho en les poblacions humanes, que tenen un senyal destruït pels esdeveniments poblacionals.
L’estudi apunta que la conservació i l’estudi de grans simis podria ser molt rellevant per a la comprensió de la salut humana.
