L’ornitorrinc és una animal que pon ous, però és un mamífer. Alleta les seves cries, però no té mames. No és una au, però té un bec com un ànec. Aquest animal oriünd d’Austràlia sembla un trencaclosques aparellat per la força. Malgrat tot, la barreja d’atributs que presenta l’espècie respon algunes de les incògnites de l’evolució. Segons una investigació internacional de la qual s’ha fet ressò National Geographic, tot plegat va començar quan l’evolució dels ornitorrincs i els equinads (“cosins” dels primers) es va separar de la resta dels mamífers i van conservar atributs dels seus predecessors.
L’estudi ha revelat que els monotremes, ordre a la qual pertanyen els ornitorrincs, i els metateris, subclasse de mamífers, de la qual nosaltres formem part, van separar els seus camins fa 187 milions d’anys, 21 milions abans del que es pensava. “El genoma complet ens ha proporcionat les respostes a com van sorgir algunes de les particularitats que converteixen aquestes criatures en uns éssers tan estranys. Al mateix temps, descodificar el genoma de l’ornitorrinc és important per millorar la nostra comprensió de com van evolucionar altres mamífers, inclosos els humans. Com evolucionem per convertir-nos en criatures capaces de donar a llum cries vives”, explica el professor Guojie Zhang, membre de l’equip d’investigadors.
Un exemple d’aquestes peculiaritats que permeten entendre l’evolució és el fet que aquests animals ponen ous i alleten a les seves cries. Dues qualitats estranyes que fan semblar que l’ornitorrinc es troba entre dues aigües, entre aus i mamífers. L’estudi exposa que això és degut al fet que tenen un dels tres gens de la vitoligenina, una proteïna clau en la formació d’ous que les aus posseeixen. La resta de mamífers van substituir aquests gens pels de la caseïna, fonamental per generar llet, segons els investigadors.
Però el fet és que la llet no és un misteri per aquest marsupial tan polifacètic. Segons l’estudi, tots els mamífers produeixen llet perquè comparteixen un avantpassat comú que data de fa 180 milions d’anys. Una espècie que també es troba al mateix arbre genealògic de l’ornitorrinc, fet que li ha permès exsudar llet, malgrat no tenir mames. De manera que la pròpia existència dels ornitorrincs insinua una relació passa entre aus i mamífers.
Tot i això es veu reforçat per un altre dels descobriments de l’estudi, el que més ha sorprès als investigadors. Els ornitorrincs tenen deu cromosomes sexuals i el mapatge d’aquesta ha mostrat que tenen més en comú amb les gallines que amb els humans. Pels experts, tot plegat prova els vincles passats entre aus i mamífers.
