La Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, del Departament de Territori i Sostenibilitat, ha realitzat durant l’any 2019 mesures de la qualitat del cel nocturn als Parcs Naturals de l’Alt Pirineu, del Delta de l’Ebre i dels Ports, i n’ha actualitzat a zones del Montsec. També ha fet mesuraments amb càmera amb objectiu d’ull de peix per avaluar tota la cúpula celeste. Ha estat en el marc de les campanyes anuals que realitza per conèixer l’impacte de la contaminació lumínica al país i aplicar millores per evitar-la. Les campanyes formen part d’un estudi que va endegar la Generalitat l’any 2012, en col·laboració amb el Consell Comarcal de la Noguera, el Parc Astronòmic del Montsec, l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i el Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. Els resultats estan permetent detectar els espais naturals que conserven millors condicions de qualitat del cel nocturn per impulsar projectes de protecció.
L’àrea del Montsec i el Parc Natural del Montsant tenen una protecció específica envers la contaminació lumínica. Mitjançant la declaració de punt de referència, per mantenir i millorar les seves condicions ambientals, s’ha creat en el seu entorn una extensa àrea d’influència. En aquestes zones es porta a terme un pla de millora de l’enllumenat exterior per tal que sigui d’unes característiques que minimitzin l’impacte sobre el medi nocturn. Al Montsant, s’estudia incrementar l’àrea protegida contra la contaminació lumínica, incloent-hi municipis de les Muntanyes de Prades. Justament, dijous personal tècnic del Departament de Territori i Sostenibilitat va mantenir una reunió a l’Ajuntament de Prades amb personal de la Diputació de Tarragona, del Parc Natural de la Serra de Montsant i de municipis de l’entorn de l’Espai Natural Protegit de les Muntanyes de Prades. Els alcaldes de deu municipis d’aquest entorn van mostrar interès en el procés de protecció envers la contaminació lumínica.
En la darrera campanya de mesurament, les mesures de la part nord-occidental del país han proporcionat resultats de gran qualitat. A prop de la costa, o de les zones urbanes, els valors de foscor són més reduïts. El Parc Natural de l’Alt Pirineu, com el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, disposa d’una gran quantitat d’àrees de qualitat molt bona o excel·lent. L’espai protegit del Montsec continua disposant de zones de qualitat excel·lent amb molta continuïtat territorial a prop de l’Observatori Astronòmic del Montsec.
Les zones allunyades de les grans aglomeracions urbanes són les que mantenen millors condicions del cel nocturn. Els Parcs Naturals dels Ports, el de les Capçaleres del Ter i del Freser, i tota la franja del Pirineu i Prepirineu occidental presenten, en les zones naturals protegides, nivells de qualitat excel·lents de forma clara i mantinguda. La contaminació lumínica és un fenomen que es trasllada a molts quilòmetres de distància, per la dispersió de la llum a l’atmosfera. El Nou Atles Mundial de la Contaminació lumínica publicat a l’any 2016, va desvetllar que el 80% del mon viu sota cels contaminats lumínicament, i que un 60% de la població europea no pot veure la Via Làctia. La localització i avaluació d’espais amb qualitat de medi nocturn és important per preservar-los i millorar-los, especialment en moment de canvi tecnològic cap a la tecnologia LED.
La contaminació lumínica pertorba les condicions naturals del medi nocturn, pot afectar els ecosistemes i la biodiversitat, i pot tenir conseqüències perjudicials per al medi ambient en general. A més, dificulta la visió del cel nocturn, que forma part del paisatge i medi natural, i és un bé que cal preservar. Un enllumenat que respongui a criteris coherents i racionals fa possible un notable estalvi energètic i, de forma indirecta, una disminució de les emissions de gasos contaminants i amb efecte d’hivernacle. Per contra, un enllumenat nocturn excessiu o incorrecte representa una despesa energètica innecessària i, a més, pot causar molèsties en produir enlluernament o envair l’àmbit privat. En un moment on la comunitat científica alerta de la preocupant pèrdua de biodiversitat a tot el planeta, és especialment rellevant preservar les condicions pròpies dels diferents habitats, entre elles la foscor natural.
Un bon indicador de la contaminació lumínica és la mesura de la brillantor del fons de cel, que és la resplendor atribuïble a la radiació de fonts de llum artificial, o objectes celestes i a la luminescència de les capes altes de l’atmosfera. Amb aquest tipus de mesurament s’avalua de forma indirecta com de lluny estem en una zona de tenir la foscor que seria natural durant la nit.
