Implementar els últims avanços científics a la presa de decisions en la gestió del patrimoni natural i la biodiversitat. És l’objectiu compartit d’entitats, institucions i Generalitat, que per segona vegada s’han donat cita aquest divendres per compartir coneixements acadèmics i eines existents vinculades al seguiment de la biodiversitat que puguin millorar la gestió d’aquesta àrea. Ha estat en el marc de la II Jornada Prismàtic, impulsada pel Departament de Territori i Sostenibilitat i organitzada pel CREAF, amb l’objectiu d’apropar el món acadèmic i científic a la gestió del patrimoni natural. Aquesta iniciativa dona resposta a un dels objectius que estableix l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat, que determina que cal incrementar la informació i el coneixement dels components del patrimoni natural i del seu estat de conservació. En aquest sentit, la trobada ha servit per posar a disposició dels gestors eines de referència de planificació territorial per fer xarxes de seguiment de biodiversitat més eficients. També per aprofundir en com l’observació aeroespacial pot contribuir en la planificació i conservació d’espais naturals protegits, i en les estratègies per a una millor gestió dels rius mediterranis en zones urbanitzades, amb l’ús de plantes aquàtiques.
El 2017 el Departament de Territori i Sostenibilitat va posar en marxa el projecte PRISMÀTIC, una plataforma per al coneixement de la biodiversitat i el patrimoni natural, integrada per la Generalitat i onze instituts i centres de recerca mediambiental de Catalunya. Va néixer amb l’objectiu de convertir-se en un espai digital que serveixi de punt de trobada entre els centres de recerca de Catalunya que generen producció científica en aquesta matèria i els gestors de la natura públics i privats. D’aquesta manera, promou el diàleg entre gestors i investigadors, i els facilita el contacte directe, per generar sinèrgies i contribuir conjuntament a la conservació del medi.
Així, la plataforma Prismàtic recull el coneixement d’avantguarda sobre patrimoni natural i biodiversitat generat pels centres de recerca i altres entitats adherides. Els resultats científics es presenten resumits i en un llenguatge accessible per als gestors i planificadors. D’aquesta manera, l’eina aporta agilitat i eficiència a la gestió del patrimoni natural, perquè facilita les últimes novetats del sector en temes com la biodiversitat, els boscos, el canvi climàtic o la gestió del territori, de cara a la presa de decisions.
A més del CREAF, hi participen l’Institut d’Ecologia Aquàtica (IEA); l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC); l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA); el Grup de Recerca en Àrees de Paisatge i Muntanya, adscrit conjuntament al Departament de Geografia i a la Unitat de Botànica de la Universitat Autònoma de Barcelona; el Grup de Recerca en Anàlisi Econòmica, format per investigadors del Departament d’Economia de la Universitat de Girona; el Centre de Geologia i Cartografia Ambiental (GEOCAMB), de la Universitat de Girona; el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya; el CEAB-CSIC; la Càtedra interuniversitària de l’Aigua, Natura i Benestar, i la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis.
