Si no es fan més esforços per mitigar el canvi climàtic l’hemisferi nord es veurà avesat a viure estius de sis mesos i hiverns que escassament arribaran a un mes l’any 2100, segons un estudi de Geophysical Research Letters. La investigació augura que aquest canvi desembocarà en greus conseqüències sobre l’agricultura, la salut humana i el medi ambient.
Els investigadors han partit de la dècada dels 1950 per veure com han evolucionat les estacions des d’aleshores. Partint d’aquesta base i analitzant la progressió del clima dels últims 70 anys han predit com seran les estacions en uns 80 anys. L’estudi també permet visualitzar el gran canvi estacional que s’ha viscut en les darreres dècades. Si bé la seva progressió el pot fer passar per desapercebut resulta ser extremadament preocupant.
“Els estius són cada vegada més llargs i calorosos mentre que els hiverns són més curts i calorosos a causa de l’escalfament global”, ha dit Yuping Guan, autor principal del nou estudi. Els investigadors han fet servir les dades meteorològiques comprimides entre els anys 1952 i 2011. A través d’elles han definit que l’inici de l’estiu com l’aparició de temperatures altes han augmentat en un 25% durant aquest període. A l’hivern les temperatures també han augmentat un 25% en el mateix lapse de temps.
El nou estudi ha trobat que, de mitjana, l’estiu va passar de 78 a 95 dies entre 1952 i 2011, mentre que l’hivern es va reduir de 76 a 73 dies. La primavera i la tardor també es van contraure de 124 a 115 dies i de 87 a 82 dies, respectivament. En conseqüència, la primavera i l’estiu van començar abans, mentre que la tardor i l’hivern van començar més tard. La regió mediterrània i l’altiplà tibetà van experimentar els canvis més importants en els seus cicles estacionals.
L’equip científic ha remarcat les conseqüències devastadores que aquesta tendència pot tenir. “Nombrosos estudis ja han demostrat que els canvis d’estacions causen importants riscos ambientals i per a la salut”, ha recordat Guan. Per exemple, les aus canvien els seus patrons de migració i les plantes van sorgint i florint en diferents moments. Aquests canvis fenològics poden generar desajustos entre els animals i les seves fonts d’aliment, alterant les comunitats ecològiques.
Els canvis estacionals també poden causar estralls en l’agricultura, especialment amb sobtades onades de calor a l’hivern o les tempestes de neu tardanes que fan malbé les plantes en brot. I amb estacions de creixement més llargues, els humans respiraran més pol·len causant d’al·lèrgies i els mosquits portadors de malalties poden expandir el seu rang cap al nord.
Guan espera que visualitzar la metamorfosis de les estacions i les seves conseqüències ens ajudi a percebre el gran impacte que tindrà el canvi climàtic.
