La fusta, clau per a l’equilibri territorial i la bioeconomia

Es presenten a Barcelona les possibilitats i avantatges de construir amb fusta, com ara la reducció de l'ús de plàstic i la gestió sostenible dels boscos, que evita incendis forestals

En una jornada duta a terme aquest dijous a la seu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), tècnics i arquitectes han presentat, davant més d’un centenar d’assistents, diferents projectes d’aprofitament de la fusta del país per a la construcció, una opció de futur que no només dinamitzaria la bioeconomia sinó que contribuiria, alhora, a reduir l’ús de plàstics, que tenen un impacte molt important al medi ambient, i també facilitaria una gestió sostenible dels boscos, reduint-ne la densitat i, per tant, tant les probabilitats com la gravetat dels incendis forestals.

Després del discurs inaugural, a càrrec del gerent de l’AMB, Ramon Torra, i el director del CTFC, Antoni Trasobares, s’ha obert un primer bloc sobre la fusta i l’arquitectura, amb la descripció de les característiques del material i els productes derivats, que ha anat a càrrec de Jaume Avellaneda, arquitecte, catedràtic UPC i col·laborador de l’INCAFUST. A continuació s’han presentat diferents projectes de construcció amb fusta. Ramon Llobera, arquitecte de TRASSarquitectura, ha parlat de les possibilitats de la fusta laminada encreuada, posant com a exemple un edifici plurifamiliar de 6 plantes a Lleida. També ha destacat la influència de la fusta en construir espais saludables i que contribueixin al benestar. Irene Rodríguez i Laura Herrera, de BUNYESC Arquitectes, han parlat de diferents exemples de construcció amb fusta local, posant en relleu els efectes que la fusta té sobre l’eficiència energètica.

Presentació de la jornada

Presentació de la jornada | CTFC

M. Àngels Espar, arquitecte a ESPAR SALA Arquitectes, ha presentat usos de la fusta en mobiliari interior i exterior, amb diferents espècies de fusta i productes derivats. Entre d’altres, ha parlat del mobiliari d’exterior, tamborets i taules de fusta, instal·lats a la terrassa del Departament d’Agricultura, amb fusta provinent del bosc de Pallerols (Alt Urgell), propietat de la Generalitat de Catalunya i gestionat de manera sostenible. També s’han presentat experiències dutes a terme des de la mateixa AMB i de l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL). A l’AMB, la fusta és un material bàsic en la rehabilitació funcional i energètica els edificis A i B de la seva seu. Claudi Aguiló l’ha posat com a exemple d’intervenció en l’àmbit públic sostenible, des del punt de vista ambiental, constructiu i social. Per la seva part, José Toral, ha presentat l’edifici de 85 Habitatges de Protecció Oficial de l’IMPSOL a Cornellà de Llobregat, amb fusta laminada encreuada CLT.

La jornada ha acabat amb una taula rodona entre els assistents i els ponents. La fusta local permet obtenir productes d’alt valor afegit, aplicant-se a revestiments, mobiliari exterior i tarimes, entre d’altres. D’aquesta manera, es substitueix la demanda de fusta provinent de l’exterior i es creen llocs de treball a partir de la gestió sostenible dels boscos catalans. L’aplicació de la fusta en construcció és una bona sortida al mercat d’aquest recurs. Des del CTFC, amb el suport del departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, es treballa amb el sector de la primera transformació de la fusta per impulsar el seu ús en la construcció. També es promou el desenvolupament i el reconeixement de la fusta com a material i contribueix a la millora de la competitivitat, i al foment de la innovació en el sector. Una oportunitat per a impulsar l’ús d’aquest material serà la normativa europea que caldrà aplicar a partir de l’any 2020 sobre eficiència energètica. La fusta hi tindrà molta importància, ja que la seva eficiència està provada.

Nou comentari